Amparo Navarro durant lentrevista concedida a El Periódico de Aquí en el saló de plens de la Mancomunitat Camp de Túria. - ANA GAUSACH
Un instant durant lentrevista en el saló de plens de la Mancomunitat Camp de Túria. - ANA GAUSACHEls primers dies han sigut frenètics. Vinc d'un ajuntament xicotet, on els assumptes no són tan voluminosos i encara estic aterrant. Ja coneixia com es treballa en la Mancomunitat, els diversos projectes… Però no estava en el dia a dia. Conéixer els seus problemes, la seua manera de funcionar, el personal… Em falten hores en el calendari per poder aprendre tot el que se'm posa davant. És molta informació que vols absorbir per a poder funcionar i que no hi haja un "paró".
Portem molt projectes interessants endavant, projectes ambiciosos, complexos… Hi ha molts departaments i conéixer tots els detalls ara va a ser el meu dia a dia. Sí que coneixia en què es treballava, però ara estic mirant-ho des de dins; quins són els detalls d'eixos projectes.
En la Mancomunitat, anem a seguir consolidant els serveis que són beneficiosos per a la ciutadania i, després, anirem mirant quines són aquelles línies en les quals podem innovar. Ho vull fer parlant amb tots els grups polítics, perquè no es tracta del que vulga Amparo, sinó del que vulga la comarca. Ara anem a tindre els primers contactes per a, almenys, tindre una línia comuna. Va a ser la legislatura dels acords, hem d'anar en la mateixa línia, hem de treballar i no hem de parar-nos en conflictes i en discussions estèrils. Hem d'avançar en favor de la ciutadania.
La Mancomunitat és el conjunt de les diferents sensibilitats de la comarca. S'ha d'acordar quina és la línia que s'ha de seguir, quins són els projectes en els quals tots estem d'acord i analitzar aquells en els quals no estem d'acord. Per exemple, tindre en compte les línies de finançament que tenim i vore si ens interessa dur a terme un projecte o no. La Mancomunitat oferix serveis i es finança amb subvencions de les diferents administracions o de les quotes dels ajuntaments. Són diners públics. Per tant, han d'estar ben invertits i amb coneixement. La Mancomunitat són serveis i oportunitats i ahí estem tots d'acord. Ara cal vore que eixos serveis es donen de la manera més eficient, que no suposen un increment en la despesa als diferents pobles.
Estem a l'expectativa. Sí que és veritat que estos anys enrere s'ha treballat de manera molt còmoda, perquè tant la Generalitat com la Diputació treballaven en la línia de millorar els serveis a la ciutadania, ficar a les persones en el centre. Ara, vorem quines van a ser les línies en les que es va ajudar als municipis i a les Mancomunitats. Tampoc podem dir ja què és el que va a passar, perquè no s'han posat en marxa. És essencial, perquè ja sabem que sense finançament no es podran dur a terme determinats projectes.
Per exemple. Per coses que se senten i declaracions que fan, podem pensar que vagen en una línia o en una altra, però fins que no vejam com van a funcionar, els donarem uns mesos de pas i ja podrem dir si estem realment finançats en aquells serveis que necessitem o no. Serveis socials són essencials i depenen sobretot d'eixes administracions. Seria una llàstima que un servei tan potent i tan necessari es perdera per un canvi d'objectius. Jo crec que tots hauríem de tindre la mateixa visió: ajudar al veí.
La Mancomunitat és la gran desconeguda. L'altre dia, el meu nebot em deia: "però tia, què és això de la Mancomunitat?". No sabia ficar-li una cara, un dibuix. Li vaig explicar que era una institució, on es treballen els serveis a la ciutadania: es creen oportunitats d'ocupació; es fomenta l'esport comarcal, com el circuit de carreres; el tema del transport escolar; crear una marca turística. També es treballen els serveis socials per a la ciutadania, un aspecte molt important, especialment per als pobles xicotets… Clar, ells veuen els serveis que els donen, però no saben d'on venen, com apareixen. La Mancomunitat agrupa forces per oferir serveis de la millor qualitat. Així i tot, és complicat vore-li la cara. És com la Diputació. El ciutadà tampoc li posa cara. És un dels nostres objectius, fer un exercici de pedagogia per explicar què es fa des de la Mancomunitat.
Es vol treballar en eixa línia perquè el turisme és una oportunitat per a tots els pobles de la comarca. Ara, estem construint l'"armaçó", perque construir una marca turística potent, que siga capaç de donar-li cara a la comarca, és important. Quin és el producte, com l'hem de vendre, quines són les empreses que han d'entrar a configurar eixe producte… Una vegada acaben eixos tres anys, que este és l'últim, haurem de posar-lo en pràctica i posar-li una cara a la comarca: "Som Camp de Túria i açò és el que vos podem oferir".
Serveis socials, salut mental… En promoció econòmica, treballar amb els polígons industrials, a nivell de comerç local, de turisme, d'esport… Tots eixos aspectes perquè es coneguen en els nostres pobles i enriquir la comarca. També en tema de formació, en l'ocupació, sobretot amb la gent més jove, que és la que més ho necessita. Ací en la comarca hi ha polígons industrials potents: Riba-roja, Llíria, la Pobla de Vallbona, Vilamarxant… És fer una estratègia en formar a empreses i treballadors per a poder donar ocupació. I ahí s'està treballant dins de l'acord territorial d'ocupació que promociona i finança la Generalitat.
Després de la pandèmia, la gent buscava els pobles. Ja venia d'abans, però la comarca de Camp de Túria està molt prop de tot. Està molt prop de la costa, de la ciutat i de La Serrania. És la porta a La Serrania, que és un tresor que tenim ahí immens. Per tant, qui ve a viure als nostres pobles té la Serra Calderona, té el riu Túria, té les platges, té València… Ho té tot en un entorn espectacular. Hi ha pobles que han crescut molt. La gent ha vist un potencial en esta comarca a l'hora de viure en qualitat i això serà per alguna cosa. Hem de seguir en eixa línia de continuar venent tot allò que podem oferir, que donem uns serveis de qualitat i que tenim una forma de donar eixos serveis que és l'adequada.
Es poden reivindicar moltes coses, si sabem que es poden finançar. La CV-50 ha sigut sempre una reivindicació, sobretot del Partit Popular, molt molt ambiciosa. El projecte es paralitzà perquè no hi havia finançament suficient quan esclatà la bambolla immobiliària. No es paralitzà perquè no fora necessària, sinó perquè no hi havia el finançament suficient. Els partits tendim a reivindicar coses que són difícilment realitzables. Hauríem de baixar més els peus a terra i no mostrar a la ciutadania que es demanen impossibles, sinó realitats. La CV-50, hauríem de vore de quina manera es pot tirar endavant i si és factible. Però això ho hauríem de fer amb tot. No fer les coses coste el que coste, perquè al final ho paga el veí. Els recursos públics ixen de la butxaca de la ciutadania i s'ha de tindre molta cura amb on van a parar. Reivindicacions, totes, finançament, també, i saber cap a on anem. Saber que van a ser uns projectes que van a beneficiar a tots i no sols a uns pocs.
En la Mancomunitat, i per part de tots els grups, el transport comarcal. És una comarca molt diversa i necessita estar connectada, però es tracta d'un projecte molt ambiciós i molt complex, pel que s'ha de vore de quina manera és possible. Llíria és el centre neuràlgic administratiu i cada poble se les apanya per a poder arribar a eixos serveis. Igual que per anar a València. És un projecte necessari, però molt ambiciós i esta legislatura volem posar-lo damunt de la taula. Ahí entrarien també les diferents administracions i el seu suport. Un altre tema també ara és el benestar animal. El número d'animals de companyia que viuen en el nostre entorn és molt gran i han de tindre uns serveis adequats. El tema de les colònies felines, el tema dels gossos i la convivència amb el veïnat, els gossos abandonats… S'està convertint en un problema molt gran, que cada municipi soluciona de la manera que pot, però s'estava pensant a poder fer algun centre que poguera donar un servei comarcal. Volem treballar també en esta legislatura en creure'ns que som una comarca. Cadascú defendrà el seu poble, però també hem de tindre una idea de comarca, de què som Camp de Túria. Portem molt de temps fent comarca i ara hem de ser i creure'ns-la. A mi em dona enveja quan diuen "som de la Ribera", és un sentiment de pertinença molt bonic i esta comarca ho necessita.
És molt complicat, però ens hem de creure el territori, no anar cadascú a la seua i vore el benefici per al municipi, sinó vore que els projectes comarcals ens van a beneficiar a tots per igual i vore totes les meravelles que tenim en la comarca són fruit de tots. Tenim una comarca per a anar a mostrar-la, amb una riquesa extraordinària. Hem de treballar en conjunt per a oferir-la i per viure la comarca. En el tema de turisme, també s'ha de treballar en això, en conjunt. És complicat, però tenim una història comuna, tenim uns nexes comuns…
Perquè crec que hem sigut un equip molt pròxim, molt pendent de la ciutadania i hem estat treballant a peu de carrer. Hem treballat per les xicotets i grans coses de Benissanó, per viure Benissanó. Hem anat de la mà dels veïns, no hem estat per dalt.
Les primeres hores del matí estic en Benissanó. Vaig a l'Ajuntament i, de camí, em trobe amb els veïns, que és el bonic dels pobles. Després, vinc ací, perquè ara he de treballar molt a conéixer com funciona tot, i després ja vorem la manera de compatibilitzar-ho. Sobretot, Benissanó ha d'estar en la meua agenda sempre. Va a ser complicat, perquè he d'estar en més llocs, però Benissanó és Benissanó, és el meu poble. Encara que jo vaig nàixer en Llíria, però sempre hem tingut un nexe molt especial. Tenim una història comuna bonica. Soc de Camp de Túria.
Quan arribarem al govern teniem un deute prou important, que ens influïa a l'hora de fer projectes grans o necessaris. Els fons propis havíem de destinar-los pràcticament als préstecs, que encara els tenim, encara que anem reduint-los a poc a poc. Mantenim eixe equilibri de pagar el deute, que havíem arribat als quatre milions, en un ajuntament que té 1 milió de pressupost, i anar millorant el poble. Sobretot la qualitat de vida dels ciutadans. Ara estem en molts projectes que ens havia aprovat la Diputació en la passada legislatura i ara estem licitant-los. En tema de patrimoni, en tema de serveis, en tema del cicle integral de l'aigua… Projectes xicotets, perquè no podem abordar projectes molt grans, però que anem canviant-li un poquet la cara a Benissanó. Sobretot estant en contacte amb el sistema educatiu, anem a fer ara una escoleta nova. Ja tenim el projecte, estem en la tercera fase, arreglarem el terrat, l'aluminosi i ara anem a fer l'interior. Anem a arreglar un barranquet. Ara que venen les pluges torrencials, t'adones dels problemes que teníem en el tema d'evacuar aigües. Estem treballant en això.
Mira com anem vestides en octubre… És que el canvi climàtic va a generar una sèrie de canvis en els nostres pobles que anem a haver d'anar solucionant. Abans plovia i ja està, però és que ara plou d'unes maneres que fa malbé certes zones del municipi. Els municipis, les administracions, hem de tindre en compte els imprevistos. Igual que en una casa, de repent se't trenca la nevera i has de tindre uns recursos per a resoldre el problema, en els municipis passa igual.
