El castell de Petrés deixa enrere dècades d'abandonament

Després d'anys d'intervencions i ardu treball per a salvar-lo de l'oblit, el Castell de Petrés, una mostra destacada del palau gòtic valencià i element patrimonial important del Camp de Morvedre, es prepara per a obrir les seues portes al públic el mes que ve de desembre. El monument, declarat Bé d'Interés Cultural i catalogat en la Llista Roja d'Hispanianostra.org, ha experimentat una transformació significativa gràcies a la Diputació de València i l'Ajuntament de la localitat.

Després d'anys d'abandó i l'amenaça de desprendiments que va alertar a la conselleria, el Castell de Petrés ha sigut sotmés a un procés de restauració que ha inclòs la retirada de tones d'enderrocs, revelant així una estructura històrica que es trobava coberta i desdibuixada. Este esforç conjunt ha permés l'obertura d'una zona visitable que serà inaugurada el 8 de desembre, coincidint amb la festivitat de la Puríssima.

Amb motiu de l'obertura, l'Ajuntament ha organitzat les I Jornades Templeres de Petrés, tot això amb motiu de la inclusió del municipi en la Ruta del Sant Greal. Els visitants podran descobrir l'accés al seu interior i conéixer el pati d'armes. A més, durant estes jornades (i amb la finalitat de posar-ho en valor), hi haurà un mercat medieval amb ambientació i decoració al voltant del recuperat patrimoni, tallers per a grans i xicotets, música, exposicions amb articles templers, xarrades, tornejos eqüestres medievals a l'esplanada que hi ha darrere del castell, activitats per a xiquetes sota esta temàtica, falconeria i gastronomia. En definitiva, una completa programació que tornarà al castell al seu màxim esplendor. 

La recuperació del castell

La recuperació del Castell de Petrés, que data del segle XIV, s'ha convertit en un exemple de perseverança i dedicació, obrint pas a la revaloració d'un patrimoni cultural únic. L'esdeveniment d'obertura al desembre promet submergir als visitants en la història i la màgia d'aquest castell medieval.

La rehabilitació de l'entorn amb alt valor patrimonial va començar la passada legislatura. De les últimes actuacions, destaca la intervenció en les cavallerisses del castell, valorada en 50.000 euros, que busca consolidar murs i convertir la zona en una sala multiusos per a esdeveniments culturals i socials. Aquest projecte, estimat en prop de 200.000 euros fins ara, depén de futures subvencions per a la seua finalització.

Emblema patrimonial

El castell de Petrés és, sens dubte, l'emblema del municipi del Camp de Morvedre. Situat en la part alta d'una colina a l'extrem del poble, és d'una planta quadrada, completament emmurallat i defensat per un torreó almenat. Es va construir per ordre de Joan Aguiló Romeu, a qui Pere el Cerimonios va atorgar el títol de Baró de Petrés en 1340.

El cos principal de l'edifici, que s'aixeca sobre un ampli alt des del qual es domina el camí vell de Morvedre, és un exemple modèlic de palau gòtic valencià. L'entrada es realitza mitjançant un arc de mig punt i travessant una crugia i un arc carpanel s'entra a l'antic pati. Aquest pati és de planta rectangular i a ella s'obren, amb arcs, algunes estances laterals, a més de trobar-se l'escala per la qual s'accediria a la planta principal. Aquesta escala és un dels escassos exemples que es poden trobar a la comarca, juntament amb la del palau de Faura. Sota el pati es troba l'antiga cisterna on es recollien les aigües de la pluja. Aquesta es troba curiosament a la mateixa altura que els soterranis, la qual cosa fa pensar que es van construir conjuntament. La seua fàbrica és de maçoneria reforçada amb carreus als seus cantons.

El Castell de Petrés és conegut perquè el 1811, un dels generals de Napoleó, el mariscal Suchet, va fixar aquí la seua residència juntament amb tota la seua família durant la batalla de Sagunt, que es va lliurar a la Guerra de la Independència espanyola entre els exèrcits espanyol i francés i que va ser decisiva en l'assalt a València. Un general que va saber guanyar-se al poble, sense repressió, i al qual se li atribueix la reforma urbanística de València amb el disseny de l'Albereda i el Parterre, trencant el traçat urbà medieval per construir grans carrers com els de Colón o Xàtiva.

En les primeres dècades del segle XX encara perdurava la torre de l'homenatge, de planta quadrada, la qual ja no existeix en el nostre segle. L'edifici ha estat expoliat i abandonat durant dècades. Per això ha desaparegut també la capella dedicada a la Puríssima Concepció, encara que encara es poden veure els restes del pou i aljub del castell, a l'altre costat de la carretera que passa junta al mateix. L'estat de ruïna era especialment visible a l'interior de la fortificació abans de la seua intervenció.