La Mancomunitat de lHorta Sud culmina unes jornades europees en les quals han participat representants de cinc països.. EPDALes dones i els homes no tenen els mateixos hà bits de mobilitat ni tampoc les mateixes necessitats, com demostren ja nombrosos estudis, fins i tot d'à mbit internacional. Per tant, si en els processos de transformació urbana que estan escometent nombroses ciutats no s'inclou des de l'inici la perspectiva de gènere, "els municipis continuaran sent excloents".
Aquesta és la principal conclusió de la taula redona celebrada aquesta setmana en la Mancomunitat de l'Horta Sud en la qual tres especialistes van abordar la mobilitat sostenible amb perspectiva de gènere, dins de les jornades europees vinculades a la iniciativa Claire.
Les jornades han comptat amb l'assistència de representants d'ajuntaments i governs intermedis de cinc països europeus (Romania, Bulgà ria, Ità lia, Portugal i Espanya), a més de la participació de l'Ajuntament de Quart de Poblet i la col·laboració de l'Ajuntament de Silla. A l'última sessió es va sumar l'alumnat del grau de LogÃstica de Florida Università ria.
L'activitat central en la Mancomunitat va ser la taula redona, celebrada aquest dimecres, 18 de setembre, amb la participació de l'arquitecta urbanista i professora de la Universitat Politècnica de València, Inés Novella, responsable de l'estudi per a la Diputació de València sobre urbanisme amb perspectiva de gènere; el director de la Fundació Horta Sud, Julio Huerta, organització impulsora de la iniciativa Serà Horta Sud, i l'expert Juan Bueno, CEO de l'empresa Movea Consulting, que treballa en diferents projectes amb l'administració pública. Va obrir el matinal el responsable de Projectes Europeus de la Mancomunitat, Bartolomé Nofuentes.
Inés Novella va defensar que les dones utilitzen en grau més alt el transport públic per tindre, en molts casos, menys accés al vehicle privat per qüestions econòmiques, i no obstant això usen menys la bicicleta per la falta d'infraestructures o estar en mal estat. Per contra, són les dones les que major nombre de desplaçaments a peu realitzen, en bona part vinculats a cura de persones (fills i filles, familiars, atenció motius laborals i altres).
D'aquà ve que una mobilitat sostenible realment inclusiva en termes de gènere requereix "millor transport públic i assequible, millores infraestructures per a bicis i a peu, i també entorns urbans segurs de les dotacions públiques, d'oci i de mobilitat". Per a aconseguir-ho, l'experta va reivindicar que les tècniques d'Igualtat formen part dels equips multidisciplinaris que planifiquen l'urbanisme i la mobilitat.
Per part seua, Julio Huerta va explicar la iniciativa Serà Horta Sud, un projecte per a repensar la comarca des de la participació ciutadana nascut arran de la pandèmia, que ha aconseguit asseure en diverses sessions a totes les administracions públiques per a abordar la mobilitat.
L'expert en associacionisme va instar les institucions a comptar amb el moviment ciutadà en la presa de decisions, com a fórmula perquè els plans integren la perspectiva de gènere i siguen inclusius, i també va animar a la ciutadania a ser crÃtica i elevar les seues reivindicacions. "Ningú vindrà a fer les coses per nosaltres", va dir.
Finalment, Juan Bueno va apel·lar al consens polÃtic, administratiu, tècnic i ciutadà per a planificar les ciutats, i va criticar els canvis de models que es produeixen quan canvia el partit polÃtic que governa una institució o canvia la persona que està al capdavant d'una regidoria. "Tenim la tecnologia per a modernitzar la mobilitat i tenim la consciència ciutadana. Ens falta el consens polÃtic perquè els plans siguen per a llarg termini", va expressar.
En el debat posterior, els tres van coincidir que una mobilitat sostenible amb perspectiva de gènere passa perquè les administracions públiques integren a les tècniques d'Igualtat en els equips que planifiquen la mobilitat; actuen des del consens polÃtic, institucional i tècnic, a més de la coordinació institucional; compten amb el moviment associatiu per a planificar, i que la pròpia societat recupere el seu paper reivindicatiu.
La jornada es va completar amb una visita del grup de participants europeus al Museu Comarcal de l'Horta Sud, on van conéixer com eren els hà bits de vida a la comarca a principis del segle XX, aixà com una degustació d'arròs i una recorregut amb barca per l'Albufera, a cà rrec d'un expert, que va partir des del Port de Silla.
