Una literatura possible. EPDALa Institució Alfons el Magnà nim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació acaba de posar en marxa un projecte molt ambiciós: la publicació de l'Obra literà ria de Josep Iborra (Benissa, 1929 - València, 2011). El primer tÃtol d'aquesta sèrie és "Una literatura possible", editada en dos volums que fan plegats més de 1400 pà gines. Aquesta obra serà seguida del Diari 1965-1977, totalment inèdit.
El primer volum porta com a subtÃtol La constitució d'una literatura i recull una tria de les més de set-centes ressenyes crÃtiques que Josep Iborra va escriure per a diverses publicacions periòdiques, en què comentava l'actualitat editorial, tant d'autors de la literatura catalana com d'escriptors d'altres literatures traduïts al valencià , a més d'una sèrie de textos que expliciten la seua concepció del fet literari i de la crÃtica literà ria. Moltes d'aquestes ressenyes són veritables sÃntesis crÃtiques, d'una gran densitat, concises i penetrants alhora.
El segon volum inclou els assaigs que Josep Iborra va publicar sobre autors i perÃodes de la literatura catalana. Es tracta de La trinxera literà ria, una sèrie d'assaigs entre els quals destaquen el dedicat a la novel·la al PaÃs Valencià i un altre sobre la nova poesia que va sorgir a partir dels setanta, entorn de les mateixes dates en què es produeix la renovació narrativa; Confluències, que aplega textos centrats en obres i autors determinats, com ara Vicent Andrés Estellés, Enric Valor o Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas, i Estudis sobre història literà ria, la majoria inèdits, que esbossen un esquema d'història literà ria de l'à rea lingüÃstica del valencià juntament amb uns altres sobre clà ssics de la literatura medieval.
El tÃtol d'aquest primer lliurament de l'Obra literà ria de Josep Iborra al·ludeix a la voluntat de contribuir a fer possible, mitjançant la crÃtica literà ria, una literatura moderna en valencià . Josep Iborra centra la seua atenció en el PaÃs Valencià , resseguint tot el procés, vacil·lant i sinuós, que ha permès finalment l'eclosió i la constitució d'aquesta literatura entre els valencians des de finals de la dècada dels setanta del segle passat, però moltes de les seues observacions són extrapolables al conjunt de la literatura catalana. Aquests dos volums es poden llegir, de fet, com un curs de literatura catalana i també com una proposta incitant de diferents itineraris de lectura.
Els dos volums conten amb un pròleg de Francesc Pérez Moragón i una nota preliminar d'Enric Iborra.
Josep Iborra, nascut a Benissa el 1929, va morir a València el 24 de febrer de 2011. El 1955 va publicar el seu primer llibre, Parà boles i prou, un recull de contes, que es va reeditar, ampliat, el 1995. Del 1982 és Fuster portà til, que va guanyar el premi d'assaig Joan Fuster. També va publicar centenars de ressenyes i nombrosos assaigs de crÃtica literà ria, que el van convertir en una mena de crÃtic orgà nic de la generació que en aquell moment s'incorporava a la literatura catalana des del PaÃs Valencià . El 1995 va publicar dos llibres: Confluències i La trinxera literà ria (1974-1990), que recollien els seus estudis sobre literatura catalana apareguts prèviament en publicacions periòdiques.
Una mica més tard, dos reculls d'assaigs literaris: Inflexions (2004) i Breviari d'un bizantà (2007). Pòstumament, han aparegut dos llibres més. El 2012, Humanisme i nacionalisme en l'obra de Joan Fuster (PUV), tesi doctoral llegida el febrer del 1984 en la Facultat de Filologia de la Universitat de València, que havia restat inèdita, refosa i ampliació de Fuster portà til. I Fuster, una declinació personal (PUV, 2014), una declinació o una anà lisi dels aspectes que singularitzen la personalitat humana i literà ria de Fuster a partir de l'experiència de Josep Iborra com a lector i amic seu. El 2018 va publicar L'estupor, primer lliurament de l'enorme massa de material inèdit que Josep Iborra va deixar a la seua mort.
