El alcalde de Picanya, Josep Almenar. EPDAJosep Almenar ja és un veterà en allò de ser alcalde, amb més de quatre dècades a l'esquena, però mai s'havia enfrontat a una situació com la que va deixar la dana del 29 d'octubre. Ara només pensa en la reconstrucció del seu poble, en la que posa tot el seu esforç per a recuperar l'esplendor del que feia gala Pincaya, com un municipi ple de color amb els seus murals, zones verdes i espais d'oci, i posa com a data dos anys per aconseguir-ho.
Ha passat ja un any, que recorda d'aquell dia?
Des que començà a desbordar-se l'aigua pel barranc ho tinc en la memòria, però preferisc oblidar-ho, encara que sé que ixos moments estaran presents durant molt de temps. Recorde que havíem de posar-nos a fer coses i així ho férem. La sensació és d'encara no creure el que ha passat, pràcticament no era possible que passara. És com una espècie de somni recurrent. A Picanya no havia passat mai.
La riuada 57 afectà només a l'església, l'ajuntament i algun carrer i en altre d'elles s'emportà el tablero del pont vell, però mai este tsunami que no hem vist en la vida. Després de ser conscient del que passà, vaig dir, hem d'organitzar el caos i no esperarem al fet que vinguera ningú. Encara així començàrem a rebre voluntaris, militars, ajuntaments, policies... de tots els llocs, una mostra de solidaritat sense precedents que hi ha que ressaltar.
Recorde l'alcalde d'un municipi de Bèlgica que en 2021 tingueren una inundació com esta. L'home estigué llevant fang de la sala d'exposicions. El seu ajuntament envià els seus policies i 25 camions. També vingueren forestals de Catalunya, de Castella i lleó i l'alcalde de Xàtiva que venia de tant en tant amb una colla per a ajudar... no sabies on enviar-los.
En alguns pobles, els veïns s'han encarat als alcaldes per esta situació, com s'ha viscut en Picanya?
El primer plenari va ser molt dur, però entenc que és com un dol que s'ha de passar. No obstant, també hem tingut una resposta molt positiva per part de la ciutadania que ha valorat que assumírem la nostra responsabilitat des del primer moment, intentant arribar allà on no es podia, rescatant a veïns d'Almassereta i de les vivendes tutelades i buscant solucions d'habitatge per als que s'havien quedat sense casa. Malauradament, han mort veïns, això és molt dur i tenim que tindre-ho sempre present.
"Cal laminar el barranc des de Xiva cap ací per a fer que el cabal vaja més espai, construir zones inundables per a aixecar l'aigua, o el desviament del llit des de Paiporta al riu"
En quin punt es troba la reconstrucció?
Estem ja en la reconstrucció i hem escomés algunes reformes que són molt importants. Començant pels ponts i les passarel·les que s'acabaran molt prompte i que està construint el ministeri directament. A més, ja tenim algunes obres en marxa i una valoració de 70 milions en projectes, que contempla per exemple el refer jardins i parcs, asfaltat, clavegueram, encara que estava parcialment renovat, i camins rurals.
Hem enviat ja al ministeri de l'ordre de 30 milions d'euros en memòries, de les quals quatre estan en marxa, tres projectes recentment aprovats que hem d'adjudicar i altres que encara estem redactant. Respecte a edificis i espais públics tardarà més, perquè tot es demora amb el procediment de redactar la memòria, enviar-la al ministeri i que este l'aprove. Després, cal traure-la a licitació i tot necessita un temps, per això tardarem almenys dos anys en veure un poble com el que era abans i que vam construir en 40-50 anys.
Cal considerar dades com estes i les dels ponts que tenen cent anys per a poder valorar tot el que s'està fent en un temps relativament ràpid. Picanya era tan bonica abans del 29 d'octubre amb arbres, la gespa, les flors... que tardarem a vore-la igual. Hem tret ja tots els residus i prop de 3.500 vehicles i està neta.
Un d'eixos projectes és el que afecta a la zona del barranc?
Sí, es tracta de la construcció d'un mur de contenció en el barranc i un passeig per a vianants i ciclistes entre el carrer del Sol i el carrer València, amb l'objectiu de reforçar la seguretat de les cases i que l'aigua discórrega millor pel barranc. També connectarà amb el Pont Vell i la nova passarel·la.
Com es troba a hores d'ara la situació del carrer d'Almassereta?
La qüestió principal és la seguretat de les persones. En este carrer l'aigua arribà quasi als cinc metres. Les cases s'han de pujar o bé oferir als veïns una altra vivenda en les mateixes condicions. Tot açò requerix temps perquè un ajuntament assoles no ho pot fer, necessites ajuda d'altres administracions, fons europeus, ministeri o conselleria, per la qual cosa requerix més temps. Als propietaris que han volgut vendre la casa li les estem comprant, inclús el ministeri també ha comprat dos per a fer la passarel·la.
No obstant, els que volen viure allí poden fer-ho, però no permetrem construir una casa nova per criteris de seguretat. Hi ha 35 vivendes afectades, queden sobre 15 per resoldre. Nosaltres hem de fer tot el possible per la seguretat de les persones i perquè la solució siga la millor possible: no hem expropiat cap casa ni tenim intenció de fer-ho. Sempre ha sigut un carrer que hem mimat molt, però la responsabilitat és la responsabilitat.
Què pensa del parc contra inundacions que projecta la Generalitat Valenciana?
Ja hem tingut una reunió amb Vicente Dómine per a explicar-nos la iniciativa. Nosaltres creguem que és un bona proposta i li vam traslladar les nostres demandes. A més, el projecte connecta amb algunes coses que des de l'Ajuntament ja hem treballat, com les voreres del barranc amb àrees per a bicis i zona d'arbres, que s'uniria i ampliaria el futur parc. Entronca molt en el que pensem que cal fer en la perifèria del nostre poble i és compatible amb les edificacions actuals. Està en consonància amb la nostra idea de tindre superfícies arborades que rodegen la població.
Com s'ha viscut l'últim episodi de pluges?
Amb molta por. Hi ha molta gent que tardarà a recuperar-se després del que hem patit i açò demostra que fa molta falta cuidar la salut mental. L'alerta roja ens va recordar el que podia passar i des de l'Ajuntament hem pres precaucions prèvies i hem anat actuant. Al remat, caigueren prop de 100 litres, però açò ha passat altres vegades en Picanya. El clavegueram ha aguantat bé, encara que hi haurà que fer alguna actuació. Ara estem redactant de nou el pla municipal d'emergències i renovant el sistema de bàndol, després de l'apagada, perquè el més important és que la gent sàpia que l'Ajuntament està amb ells.
Ara que s'apropa l'any de la tragèdia, l'Ajuntament té previst algun acte?
Sí, estem estudiant-ho. Ja tenim una idea en marxa per a desenvolupar en el primer pont de Picanya. Durant la seua construcció, demanarem al ministeri que deixara un espai, un semicercle, on anirà una escultura en homenatge i recordatori de les víctimes i dels voluntaris. I després estem organitzant un acte cultural o musical per a després d'eixa data.
Creu que es reprendrà el projecte de desviament del barranc del Poyo?
Hi ha moltes coses raonades, tot el món està d'acord en el fet que cal fer-ho, però ara s'està treballant en tot allò que corre presa i és més urgent per a tindre el barranc en les condicions adequades. Però, està clar que cal laminar el barranc des de Xiva cap ací per a fer que l'aigua vaja més lenta i tot el que es puga fer de zones inundables per a aixecar l'aigua o també el desviament del barranc des de Paiporta al riu. Entenc que es posarà en marxa promte. En el Govern hi ha molts polítics valencians treballant que coneixen molt bé la realitat i ja hem tingut moltes reunions amb diversos representants de les administracions públiques. Esperem que actuen.
