La inseguritat es dispara a la Ribera Baixa, especialment a Cullera i Sueca. En el primer cas, amb Jordi Mayor com a alcalde, la delinqüència ha augmentat al 2023 un 33'7% amb respecte el 2022, xifra que al cas de la capital de La Ribera Baixa, Sueca, el percentage ha augmentat un 16'8%. Cullera és la població que lidera l'increment de la delinqüència, segons les dades publicades pel Ministeri de l'Interior en referència als delictes registrats durant l'any 2022. Per la seua banda, la ciutat de Sueca també es troba entre els municipis on més casos d'infraccions va haver-hi durant el mateix exercici, juntament amb Carcaixent, Algemesà i Alzira, coincidint amb les més poblades de la comarca.
Cullera és, d'entre les localitats de més de 20.000 habitants de la Ribera, la que va tancar l'any amb un major nombre d'infraccions penals: 2.867. Això suposa un 33,7% més que en 2022, exercici que es va saldar amb 2.145. Set-centes menys. Un creixement motivat, en part, pel gran increment dels furts: un 65,4%. Segons les dades recopilades pel Ministeri de l'interior, van anar 1.290 en 2023, enfront dels 780 de 2022. L'informe anual no especifica la tipologia de quasi un miler de delictes, que qualifica de "criminalitat convencional". Pel que, després dels furts, el segon grup més nombrós correspon el que agrupa les estafes i altres delictes digitals. Van ser quasi tres-cents l'any passat, un 56,4% més que en 2022. Els cossos de seguretat també van intervindre en 135 robatoris amb força en domicilis o altres establiments, aixà com en 75 casos de robatori amb violència i intimidació. Els delictes de trà fic de drogues (21) i aquells contra la llibertat sexual (22) es troben entre els menys comuns, per darrere d'un únic cas investigat d'intent d'homicidi.
A Sueca, els delictes van créixer un 16,8% entre 2022 i 2023 en passar de 1.540 a 1.799. D'estos, quasi un miler no figuren tipificats en l'informe ministerial. Sense tindre estos en compte, com succeïx a Cullera, els furts i la cibercriminalitat representen les dues tipologies més repetides: 371 i 251, respectivament. En el cas dels primers, van créixer un 27,5% en un any; mentre que els segons ho van fer un 26,8%. A estos delictes, cal afegir també 84 robatoris amb força en habitatges o negocis, aixà com 46 relacionats amb lesions o renyines tumultuà ries. Entre els menys repetits: nou sostraccions de vehicles i tretze delictes contra la llibertat sexual.
Tant a Algemesà com a Carcaixent, l'increment de la delinqüència supera, per poc, el 10%. En el cas de la primera ciutat, es van registrar 1.200 infraccions penals en 2023; mentre que l'any anterior, van ser 1.073. Del total, 251 s'emmarquen com a furts i 191, com a delictes de tipus digital. El balanç també destaca 70 casos de robatori amb força en domicilis o altres establiments. A Carcaixent, per part seua, van anar 1.124 en 2023 i 1.014 en 2022. Es van registrar 298 furts i 209 ciberdelictes, a més de 65 casos de robatori amb força en llars o negocis.
Alzira va registrar en 2023 un increment del 22,2% en el nombre de delictes atesos per la Policia Nacional i la Guà rdia Civil. Els 2.724 actes il·lÃcits que reflectix el balanç ministerial suposen quasi cinc-cents més que l'any anterior. Encara que més d'un miler ni tan sols es tipifiquen en l'informe, sà que es comptabilitzen 623 furts, la qual cosa suposa un 32% més que en l'anterior exercici. I 418 ciberdelictes, un 12% més dels que es van registrar en 2022.
Entre les infraccions penals més comunes es troben també els robatoris amb força en domicilis, establiments i altres instal·lacions: 319 després de créixer un 67%. Les forces de seguretat de l'Estat van estrényer el cércol als traficants de drogues, ja que en un any quasi es van triplicar les intervencions contra esta mena de delictes (de 9 en 2022 a 24 en 2023). En proporció similar, van créixer aquells delictes que atempten contra la llibertat sexual (de 9 a 28), segons l'informe oficial.
