Visita al jaciment. EPDA.El diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, amb l'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, els directors de l'excavació, Albert Ribera i Miquel Rosselló, i la directora del Museu de Prehistòria de València, MarÃa Jesús de Pedro, han visitat el jaciment de València la Vella per conéixer els avanços en l'excavació de l'època visigòtica, "un referent de la història patrimonial valenciana i una aposta estratègica per recuperar informació d'una època fins ara molt fosca" ha destacat el diputat de Cultura, Xavier Rius.
El jaciment de València la Vella és conegut perfonts clà ssiques i la seua excavació es va iniciar als anys setanta del segle passat de la mà de Carmen Aranegui i Gerardo Pereira, catedrà tics de la Universitat de València. Des de 2015 i amb el suport econòmic de l'à rea de Cultura de la Diputació, començà el projecte d'excavació en extensió amb el recolzament del Servei d'Investigació Prehistòrica del Museu de Prehistòria de València. L'excavació ha estat dirigida pels arqueòlegs Josep M. Macias, Esperança Huguet, Miquel Rosselló, Francesc RodrÃguez i Karen Fortuny, coordinats per Albert Ribera.
"El jaciment de València la Vella correspon a una ciutat sense nom del segle VI,durant el regnat de Leovigild" explica el coordinador Albert Ribera, i totes les hipòtesis apunten a "una ciutat construïda en l'antiguitat tardana, coneguda com l'època obscura, un moment de transició molt desconegut, però que grà cies a este jaciment coneixerem millor", apunta el director Miquel Roselló. És per això que el Museu de Prehistòria de València dedicà una de les seues exposicions temporals al món visigòtic,comissariada per Albert Ribera, Esperança Huguet i Josep Maria Macias, com afirma la directora del Mupreva, Maria Jesús de Pedro.
Actualment, el jaciment està excavat en un 10% de la seua à rea, que ocupa aproximadament 5 hectà rees i on, de moment, s'han identificat tres barris diferents i quatre edificis públics, encara que els estudis apunten a localitzacions amb més edificis.
A la zona de darrere de la muralla, en la part occidental del jaciment, han aparegut dos grans sitges, molt a prop d'on se'n trobà una altra en 2018. Al seu interior s'han recuperat và ries cerà miques en molt bon estat de conservació, que han donat el millor conjunt de vaixella recuperat fins ara del jaciment. A la mateixa zona, en campanyes anteriors, també es van identificar restes de fabricació de vidre.
Les troballes d'esta zona sud-oest, amb un camp de sitges per emmagatzemar cereal i indicis clars d'activitat productiva, indicarien que seria un lloc centrat en afers artesanals i econòmics.
Al centre de la part meridional es va excavar una trinxera allargada per conéixer la situació topogrà fica d'esta nova à rea de treball. Els resultats, aparentment modestos, per l'única aparició de dos murs de maçoneria paral•lels, un d'un metre d'ample i l'altre de 60 cm, van ser molt interessants en l'à mbit de la comprensió general de l'organització urbanÃstica i del sistema constructiu de la part occidental del jaciment, constituïda en l'actualitat per unes 2 hectà rees de terreny en pendent, dividit en tota una sèrie de bancals a cotes diferents. La meitat oriental, en canvi, de dimensions similars, forma un espai prà cticament pla. Entre ambdues parets hi ha una espècie de corredor que connecta directament amb una de les torres de la muralla. En relació amb els murs es van identificar anivellaments del terreny sobre la roca geològica. La seua part superior formava la superfÃcie de circulació del perÃode visigòtic.
El mur més ample, que no casualment està al lÃmit entre esta zona occidental més accidentada i l'oriental plana, deu ser la paret d'una ampla terrassa, planificada per a l'organització urbanÃstica regular de l'assentament antic.
El marge actual es va construir paral•lel, entre els dos murs descoberts i amb les pedres dels murs antics. Caldria suposar que la meitat occidental de València la Vella estaria formada per espais terrassats, cosa queens parla d'una arquitectura i un urbanisme ben estructurats que, a hores d'ara, sols comencem a endevinar.
