Bárbara Blasco. -EPDALa 57a Fira del Llibre de València, que se celebrarà del 28 d'abril al 8 de maig, homenatja des de 2019 la trajectòria de diversos escriptors i escriptores. En anteriors edicions, han sigut protagonistes d'aquests premis Luis Landero, Marta Pessarrodona, Antonio Muñoz Molina o Marc Granell. En aquesta ocasió, els guardonats són el poeta alacantí Jaume Pérez Montaner (l'Alfàs del Pi, 1938), per la seua trajectòria i aportació a la literatura en valencià; Bernardo Atxaga (Asteasu, 1951), l'escriptor de literatura generalista i juvenil més llegit en euskera; i l'escriptora emergent valenciana Bárbara Blasco (València, 1972), Premi Tusquets en 2020.
Jaume Pérez Montaner, poeta i assagista en llengua valenciana, ha sigut professor en diverses universitats dels Estats Units i de la Universitat de València en la qual es va jubilar.
El 1976 publica un llibre de poemes, "Adveniment de l'odi", primera pedra d'una trajectòria en què destaquen, entre altres, els llibres "L'heura del desig" (1985), "Màscares" (1992), "Fronteres" (1994) i "L'oblit" (1996). Mentrestant, torna a Valènci, on exerceix els càrrecs de director interí del Departament de Català de la Universitat de València (1981-1983), de secretari de la Facultat de Filologia de la mateixa universitat (1982-1985) i de director del Col·legi Major Lluis Vives (1984-1990).
El 2009 reprèn la publicació de poesia, amb el recull "Solatge", guardonat amb el Premi Benvingut Oliver i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia. El 2013 apareix una antologia sui generis, amb poemes revisats i reescrits per l'autor, titulada "Geografies de l'oblit". Aquest mateix any rep el Premi Vicent Andrés Estellés amb el recull "La casa buida". El 2014 rep el XIV Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana, en reconeixement de la seva trajectòria, la repercussió i la divulgació que ha tingut la seva obra.
Bernardo Atxaga és un dels principals escriptors espanyols de finals del segle XX i començaments del XXI. Des dels començaments de la seua carrera, ha escrit sempre en basca, i se'l considera l'autor més llegit i traduït d'aqueixa llengua fins al present. Durant la dècada dels setanta, va viure a Bilbao, exercint diferents oficis –guionista per a programes de ràdio, llibreter, professor en una acadèmia de basca-. En 1978 publica el poemari "Etiòpia", guardonat amb el Premi de la Crítica.
En 1985, amb la seua novel·la "Bi anai" ("Dos Germans") va crear la regió mítica de Obaba, en la qual recrea els seus records d'infància de l'àmbit rural basc combinant-los amb una desbordant fantasia. En Obaba precisament s'enclava la que es considera la seua obra mestra, "Obabakoak", que va rebre el Premi Nacional de Narrativa en 1989, traduïda a 26 idiomes i portada al cinema en 2005 per Montxo Armendáriz.
La seua última novel·la, "Zazpi etxe Frantzian" ("Set cases a França"), es va publicar al mateix temps en basca, castellà, català i gallec, sent el primer llibre que es llança alhora en totes les llengües oficials d'Espanya.
També ha escrit llibres dirigits al públic infantil com a "Memòries d'una vaca" i diversos textos autobiogràfics com a "Dies de Nevada". Molts poemes de Atxaga han sigut musicats per grups i cantautors en basc. És membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca des de 2006. En 2019 se li va concedir el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles pel conjunt de la seua obra i Fira del Llibre de València li atorga el Premi per la seua trajectòria en aquest 2022.
Bàrbara Blasco també serà reconeguda per la 57a edició de Fira del Llibre. La gran aposta de Tusquets, va estudiar direcció cinematogràfica en el Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya i guió de cinema a l'Escola de Cinema de Sant Antoni dels Banys (Cuba). És autora de les novel·les "Sort" (2013), "La memòria del filferro" (2018) i "Diuen els símptomes" (Premi Tusquets Editores, 2020), un excel·lent retrat d'una dona en crisi. En l'actualitat, col·labora en diferents mitjans com El País i Valencia Plaza, i imparteix classes en el Taller d'Escriptura Creativa de Fuentetaja.
