L'Espai Joan Fuster i l'Ajuntament de Sueca han unit esforços per a posar a l'abast dels investigadors i lectors en general, una de les publicacions culturals i literàries de la postguerra espanyola més interessants i, alhora, més poc conegudes. Es tracta de l'edició digital de Verbo. Cuadernos literarios, una revista fundada i dirigida per l'assagista nascut a Sueca, Joan Fuster, i el també escriptor, José Albi, amic seu de joventut. Les persones interessades podran, a partir d'ara, consultar en la pàgina web www.espaijoanfuster.org, els 31 números de la revista, publicats entre 1946 i 1958.
L'Espai Joan Fuster ha acollit este matí l'acte de presentació de la revista en este nou format digital per a la seua consulta. "La digitalització d'esta revista per part de l'Ajuntament de Sueca, és una clara mostra del seu interés per continuar potenciant una institució cultural de la dimensió i projecció de l'Espai Joan Fuster. Així mateix, suposa una oportunitat més per a donar a conéixer el treball intel·lectual tan valuós que va desenvolupar Fuster al llarg de la seua vida", ha assenyalat el regidor de Cultura,
Per la seua banda, el director de l'Espai Joan Fuster i estudiós de la producció fusteriana de Verbo, Salvador Ortells, ha explicat que "bona prova de l'ambició dels directors de la publicació, és que van donar a conéixer textos d'escriptors internacionals com Rilke, Kafka, Éluard, Ungaretti o Gide, però també d'autors en castellà com Miguel Hernández, Gabriel Celaya, Lezama Lima o Gerardo Diego. I, malgrat l'oposició d'Albi, Fuster hi donà cabuda a escriptors en català com Xavier Casp, Lluís Guarner, Joan Baptista Bertran, Joan Valls, Bru i Vidal, Francesc de P. Burguera i Pere Quart, entre altres". A més, afegix Ortells, "mereix una atenció especial l'excel·lent Antología del surrealismo español, que van editar Fuster i Albi en 1952, i que va aparéixer en els números 23, 24 i 25 de la revista."
En els inicis de la publicació, editada a Alacant, van participar alguns amics suecans de Fuster, també amb inquietuds literàries; però prompte es va ampliar la nòmina de col·laboradors fins a convertir-se en una de les revistes valencianes més prestigioses de l'època. A més de les col·laboracions estrictament periodístiques i literàries, la revista també contenia nombrosos articles sobre cinema i art, i es posava a l'abast del públic reproduccions d'artistes contemporanis com Giorgio di Chirico, Antonio Saura, Marc Chagall o Henri Matisse. Així, el que en principi semblava una aventura literària dels joves Albi i Fuster, es va convertir en un projecte ambiciós, rigorós i ben organitzat. L'afany regenerador d'Albi i Fuster, fou imprescindible per a introduir continguts nous, sempre amb la mirada orientada al que es coïa culturalment a l'altra banda dels Pirineus.
