PREGUNTA: Rafael Arnal, alcalde pedani de La Torre, una de les zones més afectades de la riuada del 29 d'octubre. Com va ser aquell trà gic dia? Faça'ns una cronologia.
RESPOSTA: No arribà a ploure. Per tant, no esperà vem cap inundació. Jo estava en el forn en aquell moment. 'Cerrad, cerrad, que viene una ola muy grande'. 'Xe, este és un exagerat'. (Silenci). Un obrir i tancar d'ulls i aigua pels 'tobillos'. Quatre persones érem en el forn. 'Jo em quede', vaig dir. Pensava que no seria res. Repetisc, no havia plogut. Mai pensava que el riu, que està a quilòmetre i mig, havia desbordat. S'inundà tot. Tot. I fou súper rà pid. Sense temps a res.
Vaig parlar amb l'alcaldessa. 'Llámame si la cosa va a más'. Ja no la vaig poder tornar a telefonar. Eren les set de la vesprada. En vint minuts, l'aigua m'arribava a la cintura. Ja no hi havia llum. Al poc de temps, tenia, literalment, l'aigua al coll. VolÃem eixir al carrer, però no es podien obrir les portes. Tampoc podÃem pujar dalt: eixa porta tampoc es podia obrir per la pressió de l'aigua. 'Socorro, socorro'. El veà de dalt baixà . 'Vamos a romper la puerta'. '¿Cómo vamos a romper la puerta?'. Ferro massÃs de porta. A dia de hui encara pense com và rem poder trencar-la. No ho sé. No ho puc saber.
Và rem eixir. Mai oblidaré com de gelada estava l'aigua. 'Anem al pont i aixina estarem en alt'. Els dos agafats de la ma contra la força de l'aigua. Un pas avant, dos enrere. 'Pues caminem a favor del corrent'. 'Si un dels dos es cau, que l'altre no l'intente salvar perquè ens n'anem els dos'. Els cotxes passaven de banda a banda. Contenidors de fem. 'Pum'. La cosa anava 'en serio'.
Una veïna des d'un balcó: 'AquÃ, subid, entrad a mi casa'. Pugem al pis que la dona ens va obrir. Tenia altres tres persones que havia tret la dona.
Vaig perdre a un amic... (s'emociona). És molt, molt difÃcil d'oblidar. No puc. Impossible.
P: La Torre mai s'havia inundat.
R: Quan la 'gran riuà del 57', La Torre va ser l'única zona que se salvà . És la part més alta de València.
P:
Quines varen ser les zones més afectades?
R: La diferència d'altitut en La Torre pot ser de 30 centÃmetres de desnivell. Per tant, tot. Tot. De punta a punta. L'aigua entrà amb tanta força que les vies del tren varen fer de mur de contenció i pujà en nivell de seguida. L'aigua que ens envià en barranc pegà contra el mur en arribar acà i ho va nivellar tot d'aigua.
P:
Com va ser el dia de després? Descriga la segona 'riuà ', la solidà ria.
R: Una 'riuà ' humana. A vegades tanque els ulls i dic: 'Com podia haver tanta gent?'. No podia haver-la. El pont venia ple. Molts milers de persones. Els carrers eren intransitables. Els baixos, col·lapsats. Mig metre de fang.
P:
Quantes setmanes varen haver de passar perquè estigueren tots els baixos sense fang?
R: Si parlem de la zona habitable, puc dir que La Torre va ser la més rà pida a restablir la normalitat. Costà lo seu. Això sÃ, vull agrair en veu ben forta a la gent que vingué voluntà ria i les empreses que altruïstament donaren electrodomèstics i mobles.
P:
Durant aquells dies, va tirar en falta més ajuda institucional?
R: La UME. Vingué tan tard com prompte se'n va anar. Haurien d'haver aparegut abans i anar-se'n després. La labor dels voluntaris va ser fonamental, però và rem tirar en falta gent preparada per a situacions tan extremes. Hem criticat la joventut. Ai, la joventut... Sense ells... Als majors se'ns n'anava la llengua: 'Estos ens han de traure?'. 'Estos ens tragueren'. Agraïment infinit. (S'emociona). La moral que ens donaven, la força de voluntat... Com treballaven, com feien les coses. Veia la gent passar i el 90% tindrien uns 20 anys.
P:
Centrem-nos en com han sigut estos mesos de reconstrucció. Com està La Torre?
R: La Torre habitable està prà cticament reconstruida al 98%. Poden faltar coses puntuals, com algun ascensor que està esperant una peça. Coses molt puntuals. No obstant, si eixim fora, els camps i séquies... Les séquies estan trencades.
P:
EstarÃem preparats per afrontar una situació com aquella?
R: SÃ. Més preparats i la gent més conscienciada. El que va traure el cotxe del garaig hui no aniria. Sap que quasi tots els morts estan ahÃ. Hui, s'evitarien moltÃssimes morts.
P:
Han pogut reobrir tots els comerços?
R: La immensa majoria, sÃ. Al que més li va costar va ser el Consum, però el xicotet comerç estava reobert en la seua totalitat a les tres setmanes.
P:
València necessita vivenda i La Torre és una de les zones de la capital on més s'està construint. Des de la dana, s'ha notat una frenada d'inversió en este sentit?
R: No.
P:
Creu que la resposta a una nova dana seria la mateixa des de l'administració?
R: Considere que no es podria fer més del que es va fer per part de l'Ajuntament de València. Tot ha sigut problemes, solucions. La Torre tindrà tots els carrers reasfaltats abans de finals d'any.
P:
Creu que la Generalitat Valenciana i el Govern d'Espanya varen tindre la resposta adequada?
R: La Generalitat, sÃ. El Govern, no. S'hauria d'haver enviat tota l'UME sense pensar-ho ni esperar a res.
P:
Si l'ES-Alert s'haguera enviat abans, s'hagueren salvat vides en La Torre?
R: Em queda el dubte. Ara, la gent fa cas a l'alerta. Abans, no ho sé. Si és que acà no plovia. Ningú sabia el que estava passant dalt i que vindria de colp. Pense que la Delegació del Govern, que tenia tota la informació des del principi, hauria d'haver avisat a tots. Ella [referint-se a la delegada del Govern, Pilar Bernabé] sabia el que passava en Utiel. 'Crida a cada alcalde dels pobles de avall. Un per un. Bunyol, Xiva, Torrent, fins a Pinedo'.