Ana Esmith és una artista de la 'performance' que ha irromput en Instagram amb una proposta que qüestiona la tirania de la bellesa. El seu 'alter ego' s'anomena Miss Beige i aparca per una nit les xarxes socials per a protagonitzar l'espectacle 'Secretos de alcoba' el dimecres 24 d'agost, a les 22.30 hores, al Teatre Romà de Sagunt.
El festival Sagunt a Escena, organitzat per l'Institut Valencià de Cultura (IVC), desafia la seua audiència amb una proposta participativa en què els i les assistents es convertixen en subjectes actius de l'espectacle. De fet, Miss Beige proposa a l'audiència acudir a l'espectacle en camisa de dormir per a compartir el seu llit en la representació.
L'obra és un tribut a totes les heroïnes gregues que han passat pel Teatre Romà : Penèlope, AntÃgona, Hècuba, Andròmaca, LavÃnia, Ariadna, Dido, Electra, Medea, Clitemnestra, Fedra, les amazones, les troianes, les perses, les bacants, les suplicants… Tots estos mites femenins de l'antiga Grècia i la Roma clà ssica seran representats per Miss Beige.
«Miss Beige és una declaració d'intencions. Volem posar en valor no només tot el relat que acompanya el personatge creat per Ana Esmith, sinó també la seua presència en un festival com Sagunt a Escena. Apostem pels nous llenguatges escènics i portem la 'performance' per primera vegada a l'escenari del Romà amb l'objectiu d'apel·lar directament l'espectador, de convidar-lo a la participació i a reflexionar sobre tot allò que pot passar (o no) quan cau la nit i Miss Beige el convida a jaure en el llit per a passar de ser observador a subjecte observat», ha detallat la directora artÃstica del festival, Inma Expósito.
En 'Secretos de alcoba', el miró es convertix en protagonista i la vulnerabilitat de l'artista es mira als ulls amb la vulnerabilitat de l'espectador. L'artista no instruix els seus acompanyants, no els demana, de manera implÃcita o explÃcita, que siguen obedients, sinó que els brinda llibertat i acà és on rau el vertigen d'esta 'performance', que promet una nit d'incorrecció polÃtica, ironia i bellesa fora dels cà nons.
«Dependrà de l'espectador com vulga anar de lluny quan se senta provocat. Els lÃmits els posa l'espectador i les reflexions també, però ja és hora de posar el públic, si aixà ho vol, en una situació que no sà pia controlar. El miró també haurà de jugar i arriscar», avança Ana Esmith.