Tradició i cultura s'unixen en la inauguració del Llavador Municipal d'Olocau

Olocau va viure, el passat divendres, una vesprada de gran significat per a tots els veïns i veïnes amb la inauguració del Llavador Municipal. Este recinte, que inclou també l'antic escorxador i la font exterior (coneguda com la 'Fonteta Joana' o 'Els Xorrets'), ha sigut restaurat i condicionat com a espai sociocultural després d'uns treballs que s'han realitzat en els últims mesos.

Es tracta d'una actuació que s'unix a altres (com l'adequació de la 'Senda dels llidoners' i la construcció del pàrquing 'El Llavaor') realitzades una zona que es trobava degradada i que s'ha recuperat per a l'ús públic.

L'obra, que ha tingut un cost total de 96.384,21 euros, finançats amb fons propis de l'Ajuntament, ha servit per a realitzar, entre altres actuacions, la reparació dels murs i els revestiments interiors i exteriors, tasques per a tancar els buits i controlar l'accés, labors de neteja i manteniment en la pila central, impermeabilització, adequació de bancs de fusta al costat de la pila central, instal·lació d'un sistema d'il·luminació, i, en la font, la pavimentació de les llambordes, l'endreçament de les piles i la millora del revestiment frontal.

Així mateix, a l'interior s'han col·locat vinils amb fotografies cedides per veïns de la població, imatges, infografies i textos sobre la cultura de l'aigua a Olocau. Sota el títol 'Les Rutes de l'aigua', el mural, realitzat pel dissenyador i il·lustrador Daniel Olmo, veí del municipi, presenta nombroses explicacions sobre les diferents maneres de gestionar i aprofitar este recurs al llarg de la història i mostra els principals llocs i construccions (com els sistemes de regadiu, les fonts, les clotxes, els pous d'abeurar, els aljubs, etc.) que s'han emprat tradicionalment a Olocau.

L'acte va servir també per a donar inici a la tercera edició del Festival de Teatre i Arts Vàries 'Olocau d'Orella' i va omplir de públic el Llavador. Entre les nombroses persones allí presents, van estar també l'alcalde, Antonio Ropero; els regidors Pascual Esteve, Desa Vilaplana, Olga Brinquez i Salvador Navarret; i la portaveu del Grup Municipal Partit Popular, María José García Pitarch.

El codirector del festival, Jesús Ge, va ser l'encarregat de presentar l'esdeveniment i va voler posar en valor la labor de suport a la cultura que es duu a terme des de l'Ajuntament impulsant iniciatives com 'Olocau d'Orella'. Seguidament, Antonio Ropero va pronunciar un discurs en el qual va destacar la importància de la instal·lació per a la localitat (en les seues paraules, "un lloc ple de records, que forma part de les nostres vides, de les nostres famílies; en definitiva, de la història d'Olocau") i el fet d'inaugurar-lo amb "un esdeveniment consolidat, que situa a la nostra població com a referent dins del món de les arts escèniques, i que cada any atrau a més persones gràcies al seu atractiu programa".

A continuació, va arrancar la funció amb un pròleg molt especial a càrrec del Taller de Teatre d'Olocau. Una representació en la qual un grup de bugaderes conversaven de manera animada al voltant de la pila central sobre diferents assumptes, entre els quals també hi havia temes de l'actualitat municipal. Tot això, amb el segell inconfusible del Taller i amb el seu fantàstic sentit de l'humor.

Després, va arribar el moment de gaudir de la narració oral i de la música en directe de l'espectacle 'Cuentos y cantos de lavanderas', amb l'actriu i narradora Elia Tralará i la música especialitzada en folklore Uxía López. Una proposta que va entusiasmar els assistents amb històries, llegendes i cançons en les quals la ironia i l'emoció van ser protagonistes. Un viatge en el temps per a conéixer els usos i els costums que formen part de la història dels pobles i dels llavadors, i amb el qual es va llançar un missatge reivindicatiu feminista i d'homenatge a les vides de tantes dones anònimes que han contribuït amb el seu esforç i el seu treball a aconseguir tot el que hui tenim.

En definitiva, una vesprada inoblidable, en la qual tradició i cultura van anar de la mà per a inaugurar un recinte que ha recuperat la seua esplendor mantenint tota la seua essència.