Xàtiva vol jutjat de violència sobre la dona

El passat dissabte, la unanimitat de les forces polítiques de l'Ajuntament de Xàtiva secundaren la moció conjunta en què es demana la creació d'un jutjat de violència sobre la dona o, en el seu defecte, el manteniment de les competències actuals sobre la matèria de què gaudeixen els jutjats d'instrucció i primera instància de la ciutat. La moció aprovada en el plenari es remetrà ara a la Conselleria de Justícia, al ministeri, al Consell General del Poder Judicial, a la delegació del Govern i al Col·legi d'Advocats.

Malgrat la unanimitat en la votació, els portaveus dels distints grups expressaren diferents parers sobre la situació. L'alcalde Roger Cerdà va explicar les gestions dutes a terme des del moment en què es va publicar el reial decret que suprimeix les competències de violència de gènere als jutjats de Xàtiva. Segons l'alcalde, "nosaltres hem fet el que ens corresponia, dóna igual qui governe a València o a Madrid". Cerdà va relatar que "estàvem convençuts que la proposta que va fer pública la conselleria anava a ser ferma i que a partir del 2024 tindríem jutjat de violència de gènere. Tanmateix la decisió final no se'ns va comunicar i així li ho vam recriminar a la consellera", referint-se a la darrera reunió en València entre Cerdà i Gabriela Bravo.

Cerdà es va mostrar esperançat en què hi haja un canvi de postura per part del ministeri i la conselleria: "continue pensant que hi ha possibilitat de revertir la mesura, ja que s'ha pogut comprovar que la mitjana de la distància entre municipis està molt per damunt de la d'altres partits judicials.No anem a parar en les nostres reivindicacions. Hem de ser capaços de mantenir el consens polític, amb mocions als ajuntaments, mobilitzacions, consens en les associacions feministes i en el sector judicial".

Finalment, el primer edil ha anunciat que demanarà noves "reunions amb la consellera, el president de la Generalitat, la delegació del Govern o el ministeri de Justícia. I no anirem a soles, sinó amb representants d'altres municipis de La Costera i La Canal de Navarrés. No ens poden fer triar entre jutjats específics o jutjats propers. Sabem el que va passar al 1988 -referint-se a la retallada del partit judicial de Xàtiva- i no anem a consentir que això es produïsca", va afirmar l'alcalde.

Per la seua banda, la regidora de Dona i Igualtat, Lena Baraza, va demanar als grups de l'oposició que no facen demagògia amb aquest assumpte. Davant les crítiques a l'actuació de l'alcalde, Baraza els ha espetat: "però què volien que fera l'alcalde si fa 10 mesos es va publicar que teníem jutjat de violència de gènere? Que en demanara dos? Ha estat una mesura unilateral sense comptar amb nosaltres". Baraza ha puntualitzat que "estem a favor de la creació de jutjats específics, però no de que ens el lleven". La regidora ha qüestionat l'actitud del Partit Popular en aquest punt, manifestant que "açò no és una qüestió de colors; tenim el Centre Dona Rural 24 hores, la Casa de les Dones, el Punt de Trobada Familiar i molts altres serveis que no estaven quan governava el PP. Com a govern, ens sentim agreujats. Açò és roin per a les dones. La justícia ha de ser propera i accessible. L'accés fàcil i còmode es fonamental no només per a la denúncia sinó per a la resta de tràmits. Per a Baraza, "Xàtiva és un referent en matèria de lluita contra la violència de gènere i no té sentit perdre les competències judicials".

Per la seua banda, la regidora de Xàtiva Unida, Amor Amorós vacelebrar la unanimitat dels grups polítics, però es va mostrar crítica amb el govern: "no entenem que el jutjat es quede sense competències. Ha faltat coordinació entre administracions. No entenem com la consellera Gabriela Bravo no li anticipa la situació a l'alcalde. Tenim una diputada en València que podia millorar la coordinació", en al·lusió a Xelo Angulo. També va tenir paraules de crítica per al Consell, qualificant la mesura anunciada de posar taxis a disposició de les víctimes de violència de gènere per a anar al jutjat d'Alzira com a "unparche". Sobre les declaracions de la vicepresidenta Aitana Mas sobre aquest cas, Amorós va dir que "una resposta més meditada i menys immediata haguera tingut major encert". Finalment, Amorós va llançar un missatge a l'equip de govern: "emplacem a totes a continuar treballar contra la violència sobre les dones. Cal que les institucions estem a l'altura".

Marcos Sanchis, del Partit Popular, va ser molt dur amb l'actuació del Consell i de l'equip de govern: "un govern socialista ha eliminat el jutjat. En gener, Xàtiva tenia jutjat i Ontinyent no. 10 mesos després Xàtiva el perd. Tenim un alcalde d'Ontinyent que ha treballat en els despatxos i no sabem el que ha fet el de Xàtiva.Hem tingut que aguantar que es burle de nosaltres la consellera. Els diputats del PP van a demanar un jutjat per a la nostra ciutat. En 1988 tres governs socialistes feren que el partit judicial de Xàtiva perdera 14 municipis. Ara es repeteix la historia. Xàtiva amb els socialistes perd. Si el PP governa el jutjat tornarà a Xàtiva", va afirmar Sanchis.

Per a María Beltrán, regidora del grup de no adscrits que forma part de l'equip de govern, aquesta situació resulta "incomprensible. No hi ha altra paraula. Xàtiva sempre ha estat al capdavant en aquesta matèria. La pèrdua dels jutjats és sinònim d'un pas enrere i no podem consentir-ho. Sobretot, per les víctimes".

Un altre posicionament crític va estar el de Juan Giner, regidor del grup de no adscrits en l'oposició. Giner va afirmar que "es posaren les medalles dels futurs nous jutjats a Santa Clara. En gener anunciaren la creació d'un jutjat de violència de gènere a Xàtiva, però a Ontinyent han sigut més valents i han aconseguit mantenir-lo, mentre a Xàtiva continuem venent Santa Clara. Açò és un reial decret dels socialistes. A data de hui açò és un rotund fracàs. Hem anunciat la commemoració del bicentenari de la província de Xàtiva, però des d'aleshores hem anat perdent influència. Cada vegada tenim menys pes específic", segons l'opinió de Giner. El regidor va tancar la seua intervenció dient a l'equip de govern que "espavilen".