2024 i Sagunt

Fa 25 anys va faltar el saguntí més universal Joaquin Rodrigo. Joaquín Rodrigo va ser un compositor espanyol nascut a Sagunt, València, el 22 de novembre de 1901. Als tres anys va perdre la vista per una diftèria, però això no li va impedir dedicar-se a la música. Va estudiar a París amb Paul Dukas i es va casar amb la pianista turca Victoria Kamhi. Va escriure obres per a piano, guitarra, orquestra i veu, sent la més famosa el Concert d’Aranjuez. Va ser nomenat Fill Predilecte de Sagunt i marqués dels Jardins d’Aranjuez. Va morir a Madrid el 6 de juliol de 1999.

També fa 25 anys la Marjal dels Moros, que cobreix una superfície de 661,2 hectàrees i afecta els termes de Sagunt i Puçol, va ser inclós en el catàleg d’espais humits a protegir, com també va ser la Marjal d’Almenara que amb un superfície d’1.490 hectàrees afecta els termes municipals de Sagunt, Quartell, Benavites, Almenara, La Llosa i Xilxes. El conseller de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana va presentar a Sagunt el projecte de rehabilitació de l’alqueria dels Frares, situada en la Marjal dels Moros, i convertir-la en el primer Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valeniciana. El projecte amb un pressupost d’inicial de 330 milions de pessetes es fraccionà en dos fases, la primera a desenvolupar en de 1998 i la segona en 1999 quan va ser inaugurat el nou centre. El projecte de rehabilitació tenia previst dotar al centre amb dos aules de formació, un aula taller, una aula informàtica i alguns laboratoris, així com amb una biblioteca i centre documental amb els fons bibliogràfics del Centre Nacional d’Educació Ambiental. Un saló d’actes amb capacitat per a 150 persones, dos extensions de 150 metres quadrats coberts destinats a albergar exposicions temàtiques temporals i una que serà fixa i portarà el títol de “La gestió mediambiental de la Comunitat Valenciana com a exemple d’un territori mediterrani”.

L’Ajuntament, en la seua sessió del 3 de maig de 1974, va acordar, entre altres, encarregar a l’Oficina Tècnica que formulara els corresponents projectes per a la instal·lació d’uns monuments en les places del Sol i Cronista Chabret. En la primera s’alçaria el monument al Treball i en la principal plaça de la ciutat antiga el dedicat a l’heroi de la Independència Espanyola, José Romeu i Parras.

L’Antic Sanatori de Port de Sagunt és un edifici històric que va ser construït en 1949 per l’empresa Alts Forns de Biscaia (AHV) per a atendre els treballadors de la siderurgia1. Està envoltat de jardins i té una arquitectura modernista. Actualment, l’edifici alberga el centre cívic del Port de Sagunt, on s’ofereixen serveis culturals, educatius i sociales. El centre cívic compta amb una biblioteca, una ciberteca, una sala d’exposicions i un auditorio. L’Antic Sanatori de Port de Sagunt és un lloc d’interès per als visitants que vulguen conèixer la història i la cultura d’aquesta zona industrial de València.

A l’octubre de 1921 s’ultima la construcció de l’alt forn número u. El 7 de gener de 1923 va donar la seua primera colada i en 1924 es comercialitza la primera partida d’acer, inaugurant-se la secció de laminació.

El 5 de setembre de 1924 va fer la seua entrada en el Registre de l’Ajuntament un projecte que venia a solucionar els greus problemes que tenia plantejats el municipi en l’orde social i de comunicacions. El projecte de l’enginyer basc Luis Cendoya contemplava la unificació dels dos nuclis de població per mitjà de la formació d’una ciutat lineal. 

Luis Cendoya , va nàixer en Elgóibar (Guipúscoa), el 28 de maig de 1871, en el si d’una antiga i acomodada família elgoibartarra, propietària del balneari de Atlzola. Aficionat a la música, va obtindre el títol d’Enginyer de Camins, Canals i Ports a l’Escola Superior de Madrid en 1897.

Al poc temps va ser contractat per la Companyia Minera de Sierra Menera (CMSM), on es va ocupar del treball de camp previ al projecte del traçat del ferrocarril d’Ulls Negres a Sagunt, recorrent-se tots els terrenys i triant els més adequats. Aquest treball li va convertir en el més estret col·laborador tècnic de l’enginyer-director Eduardo de Aburto, cunyat de Ramón de la Sota.

Luís Cendoya li va correspondre també la culminació del tram final del ferrocarril i les obres del port marítim. Des de llavors va residir al Port de Sagunt, encarregant-se de l’administració de la CMSM.

A més, va confeccionar els plans dels habitatges del barri obrer, raó per la qual una dels primers carrers del Port de Sagunt porta el seu nom des de 1911.

Però una de les accions històriques que passaren en Sagunt que més ens va posar al mapa va ser al 1874, quan en aquesta ciutat és va proclamar rei a Alfons XII sent així l’inici de la restauració Borbònica.

Però fem un poc d’història. Els conservadors, desitjosos d’ordre i estabilitat, decideixen liquidar l’aventura del sexeni amb el retorn de la vella monarquia liberal enderrocada en la revolució, la gloriosa, de setembre de 1868. L’impulsor del canvi serà Antonio Cánovas del Castell que cree arribat el moment d’una restauració pacífica que salvara, fins i tot, les formes constitucionals.

La proclamació d’Alfons XII la va protagonitzar la brigada de Luis Dabán qui, el 27 de desembre de 1874 va eixir de Sogorb (Castelló) al capdavant de dos batallons d’infanteria, diversos esquadrons i algunes peces d’artilleria. En total uns 1.800 homes. Al dia siguiente pernocta el brigadier a Sagunt i espera l’arribada del general Martínez Campos que ix de Madrid després de rebre el telegrama “Naranjas en Condiciones”. En la matinada del dia 29 es va celebrar una reunió en una casa del carrer San Francisco. En ajuda de Luis Dabán van arribar els batallons de reserva de Baeza i els caçadors de Figueres comandats, aquests últims, pel brigadier Laguardia. El governador del castell i plaça de Sagunt no es pronuncià. L’endemà les tropes i saguntins compromesos en el pronunciament van arribar en formació al punt on s’inicia la carretera Sagunt-Burgos, Les Alquerietes, formant el quadre militar. Arnesio Martínez Campos va arengar a la tropa demostrant la necessitat de efectuar la restauració borbònica en la persona d’Alfons XII (l’anomenada Monarquia de Sagunt) com a rei d’Espanya i Índies. Va acabar amb el crit de ‘viva Don Alfons XII rei d’Espanya’, sent amb-testat per tota la tropa.

Finalitzat el pronunciament les tropes es dirigeixen a Valencia pernoctant en la veïna vila de Massamagrell. A València es va rebre la notícia amb grans mostres de goig.

Però. Mentrestant que passava a Sagunt?. Anades i vingudes, reunions a l’Ajuntament, els saguntins es temien el pitjor. El governador no es va sumar a la maniobra de Martínez Campos. La casualitat va fer que a l’alcalde i al secretari els sorgiren assumptes urgents que resoldre a València. A l’eixida de Sagunt, de matinada, no van observar gens especial a pesar que hi havia lluna plena. Tampoc es van assabentar, ni van sentir, a quasi 1.800 homes amb els carros, artilleria i cavalls. 

En absència de l’alcalde el primer tinent d’alcalde, Ramón Estada Moros, va convocar ple extraordinari celebrat en l’aragonesa-na del 29 de desembre de 1874 arribant a l’acord unànime de votar ni a favor ni en contra de ningú. Segons l’acta de la sessió “l’assumpte urgent que originava la notícia d’haver-se proclamat per la brigada del brigadier Dabán...”, acorden “que atès que el senyor alcalde primer i secretari es trobaven en la capital per assumptes de la vila... opina aquest ajuntament d’acord amb l’harmonia que sempre havia existit amb les autoritats mili-tares, i es donés notícia a València obrant d’altra banda amb la prudència que el cas exigeix”.

En la sessió de l’Ajuntament del 30 de desembre s’acorda “...en vista del cansament del país d’una manera tan significada en la generalitat dels ciutadans, els quals s’inclinaven a favor de la Restauració”, adherir-se “amb goig” a la restauració i vota canviar la denominació de Glorieta per plaça d’Alfons XII. 

I per aquest fet Alfons XII va voler agrair a Arnesio Martínez Campos l’haver protagonitzat el colp militar, en els camps de Sagunt el 29 de desembre de 1874, que li proclamaria rei d’Espanya. Al març de 1875 el rei expedia el Reial decret pel qual concedia el títol de marqués de Sagunt a Arnesio Martínez Campos.

Però no sols Sagunt va ser part de la història per aquest fet, si s’anem al segle XVI Felip III, amb motiu de celebrar les seues noces a Sagunt amb na Margarita d’Àustria en 1599 va concedir la facultat d’afegir a l’escut d’armes de la llavors vila, cinc estreles d’or que simbolitzen la vigilància i la lleialtat dels seus habitants feia la Corona.