Barranca RGA aconsegueix rècords de participació

Rècords de participaió

El festival Habitar Mostra de Dansa ha convertit Faura en referent internacional. La interacció entre els artistes consagrats i la comunitat genera sinnèrgies úniques que revertiran en nous projectes. Reflexió, art, mirada crítica i desenvolupament d’afeccions amb l’entorn conformen la vivència transversal d’uns artistes que valoren molt especialment haver treballat a Faura.

«És immens tenir els professionals de la dansa al taller i poder compartir amb la gent del poble les experiències que ens conformen. La fortalesa de la proposta d’Hort Art arrela en la mirada cooperant i les portes obertes a la dansa com a expressió del nosaltres» apuntava, l’experimentat ballarí David Zambrano.

Amb la seua aportació «Thermorelief», Zambrano plantejà múltiples narratives que entusiasmaren els qui l’admiren. «Es un luxe comptar amb David Zambrano, el cos habitat de l’artista és l’arxiu de múltiples escriptures de les quals aprenenem i conformem noves narratives» afegia Alexsandro Guerra.

«The silent Caravan» esdevingué un dels espectacles més singulars de la Mostra. A. Kaiser y S Antonino. «La metàfora d’allò que portem sempre a sobre, el que ens conforma enregistra petjades al nostre cos per sempre. El silenci crida des d’un cos que canvia; la humanitat amb els iaios de l’holocaust fins al nosaltres. Estem normalitzant la precarietat, la vella i segura Europa està deixant de ser-ho. El canvi, la maleta, la casa com allò que hem de portar amb nosaltres semblava impossible després de la 2a Guerra Mundial» apuntava A. Kaiser. La proposta dels creadors passa per focalitzar la fortalesa expressiva dels objectes quotidians convertits en elements coreogràfics d’una crida a la consciència.

Andres Corchero amb «Now-here man» estimula consciències, recerca la complicitat del cos amb l’esquerda de la música i els seus paràmetres al temps així com la fermesa d’evocació d’alguns ritmes que els cossos assoleixen amb el temps. Cos, dona pas del temps i experiència col.lectiva són algunes de les claus per a l’obra de Mariantònia Oliver.

Ballar? Això voleu? Amb aquesta incitació concloiaHabitar Mostra de Dansa. .Elena Córdova juntament amb Sergi Faustino i Ana Bruitago ha volgut reivindicar una vegada més la potència creadoa del ball. «Una forma de coneixement, una ciència més enllà del llenguatge i el seu discurs» L’experimentada ballarina mobilitzà els veïns dels camp de Morvedre que dansaren amb la certesa de viure una experiències enriquidora única. La narració oral, el joc amb objectes, la possibilitat de descobrir arxius dels propis cossos amb un rerefons d’animació i festa descordaren un final de Mostra participat i summament valorat. «Ballar, compartir, conéixer, pensar, sentir, abraçar i saber que tenim la possibilitat de fer. Aquesta ha estat la riquesa de la Mostra de Dansa d’enguany» comentaven els participants.

«Els relats emfatitzadors dela fragilitat i alhora la potència dels cossos madurs; la fermesa de viure l’art com a part de la nostra vida i alhora descordar cadascun dels arxius que els nostres cossos cadascun des del seu moviment és capaç de descordar i projectar amb la intenció de créixer en un espai més viu» comentava Pere Bodí.

«Hort Art ha aconsguir no sols conformar Faura com a referent en la dansa internacional, sinó i sobretot aquest projecte permet viure de manera única la trobada emotiva i afectiva amb totes les persones que s’apropen a l’espectacle. El més important de la proposta és el tarannà democratitzador de l’experiència. Volem servir, entrar, connectar l’artista-l’espectacle-la comunitat. Ací amb Guerra i Bodi és màgic» afegia A Kaiser .

L’impuls d’un festival que convoca ballarins de més de 60 anys respon al compromís d’Hort Art amb la necessitat d’avançar en qualitat, innovació, intergeneració i sobretot en fermesa crítica. La desmitifació de la caducitat del cos; la revalorització de les petjades que el temps dibuixa al cos així com el respecte pel patrimoni corporal viu que presenta cadascun dels artistes suposava una vàlua essencial per a Alexsandro Guerra i Pere Bodí. «La dansa reclama posicionament crític, la contemporaneitat encara més; no podíem perpetrar barreres estructurals, prejudicis inherents a la caducitat dels cossos o l’estacionalitat de les narratives creatives. Hem volgut viure una Mostra sense artificis, des del cos i la solidesa que ens atorga el patrimoni coreogràfic i creatiu dels qui vivim des de la dansa» afegia A. Guerra.

La internacionalització d’Habitar Mostra de Dansa així com la referencialitat que assoleix a nivell nacional creix edició rere edició. Una experiència desenvolupada amb el patrocini de l’Ajuntament de Faura i el suport de l?Institut Valencià de Cultura.