La Diputació reivindica en Europa el treball realitzat després de la dana amb 200 milions d'inversió i suport tècnic

Les vicepresidentes Natàlia Enguix i Reme Mazzolari i el diputat de Fons Europeus, Juan Ramón Adsuara, han exposat a Varsòvia la gestió de la Diputació de València després de la dana en la 18a Conferència Nacional per a Governs Locals organitzada pel Banc Nacional d'Economia de Polònia (BGK). En un simposi que ha tingut com a tema central la resiliència enfront de catàstrofes i situacions de risc, la representació provincial ha posat com a exemple la ràpida reacció i el treball realitzat des del primer moment per part de la corporació, destacant els prop de 200 milions d'euros d'inversió per a recuperar els servicis bàsics i les infraestructures danyades en els municipis afectats, però també el suport tècnic i els recursos humans que continua oferint la Diputació.

En este sentit, la vicepresidenta segona i responsable de Carreteres, Reme Mazzolari, ha destacat “la importància dels governs intermedis i les províncies per a fer front a les catàstrofes, com a institucions més pròximes als municipis”. Després de la dana, “la Diputació va actuar amb immediatesa davant l'emergència, mobilitzant eixos 200 milions d'euros per a destinar-los a la neteja de garatges i soterranis, assistència tècnica, la restitució de ponts, carreteres i comunicacions danyades per la riuada i un fons de contingència per a ajuntaments afectats. L'ajuda que vam prestar als municipis també ha servit per a restablir el servici d'aigua potable, arreglar depuradores i reposar material informàtic, entre altres actuacions", ha afegit.

La vicepresidenta segona va recordar, a més, que la dana “va provocar danys estructurals en quasi un centenar de municipis, amb pèrdues de més de 1.300 milions d'euros, una catàstrofe que exigia una resposta ràpida, humana i eficaç, una resposta institucional exemplar que és la que hem donat des de la Diputació”. Reme Mazzolari considera que això va ser possible en tractar-se “d'una administració preparada, compromesa i amb visió a llarg termini, que és l'única manera de fer front a les amenaces”.

Per a Mazzolari, “esta dramàtica experiència també ens ha deixat un aprenentatge, que forma part del concepte de resiliència que abordem en esta conferència”. En la seua opinió, “necessitem reforçar els vincles entre les nostres diputacions, les províncies i les institucions europees, i en eixa línia estem treballant per a recuperar les nostres comarques i al mateix temps transformar-les amb criteris de sostenibilitat i prevenció”. En este punt ha intervingut la vicepresidenta Enguix amb el referent de la Cantereria, exemple clar de prevenció.

La Cantereria d'Ontinyent

El projecte de regeneració de La Cantereria a Ontinyent, conegut també com el Parc inundable de les Mamàs Belgues, és una intervenció mediambiental i urbanística pionera per a protegir la ciutat enfront del canvi climàtic i les crescudes del riu Clariano. La vicepresidenta Enguix, primera tinenta d'alcalde en la capital de la Vall d'Albaida, ha exposat el cas de la Cantereria a Varsòvia com a exemple de resiliència i de millorar la seguretat de les persones davant catàstrofes naturals.

Al setembre de 2019, una dana va obligar a desallotjar el barri, que per sort no va registrar víctimes mortals, però sí fortes pèrdues materials. A penes quatre mesos després, la borrasca Gloria va agreujar la vulnerabilitat de la zona, que es va tornar a evacuar per precaució. Davant el risc per a les persones que van posar de manifest els dos fenòmens, l'ajuntament va decidir comprar els habitatges i demolir les situades en àrees d'alt risc, per a crear un parc inundable. La Conselleria d'Habitatge va ajudar en les indemnitzacions, igual que el Ministeri construïx en estos moments la passarel·la per als vianants per a connectar els marges del riu.

En paraules de Natàlia Enguix, el projecte de Cantereria "va ser una iniciativa valenta del nostre alcalde, Jorge Rodríguez, reconeguda per totes les administracions, que han acabat participant d'una inversió global pròxima als cinc milions d'euros". "La clau és aprendre de situacions que ens mostren el perill per a evitar-lo en un futur", assenyala Enguix, qui explica que en el cas d'Ontinyent "es va estabilitzar el talús per on es va evacuar a les persones i es va transformar l'espai que estava habitat en un parc que permet la contenció natural de l'aigua, seguint l'exemple d'un altre parc d'este tipus que està a l'altre extrem del municipi i que va funcionar molt bé durant la dana".

També ha intervingut el cap de gabinet de Vicepresidència i representant de l'Alcaldia d'Ontinyent, Ricard Gallego, qui ha insistit en la idea de “retornar al riu allò que és del riu, acabant així amb el perill que suposava la presència de persones que vivien en una zona inundable i, per tant, perillosa”. “El cas d'Ontinyent ha saltat als mitjans de comunicació internacionals com un cas d'èxit de cara a la preparació de les ciutats per al canvi climàtic", ha conclòs Gallego.

Alfafar, zona zero

L'últim a intervindre ha sigut el diputat d'Innovació i Fons Europeus, Juan Ramón Adsuara, qui abans d'entrar en matèria amb el cas d'Alfafar, municipi de la zona zero de la dana del qual és alcalde, ha llançat un missatge sobre un altre dels pilars de la resiliència: "és de gran rellevància en moments crítics tenir en compte la salut mental de les persones, aspecte a incidir en futurs programes de preparació de la població davant catàstrofes”. La situació després de la dana “va ser un símil del que podria succeir en qualsevol lloc d'Europa davant una guerra", va assenyalar Adsuara.

Respecte a l'experiència d'Alfafar, el seu municipi, ha ressaltat la ràpida reacció de l'ajuntament des de l'endemà de la tragèdia, “habilitant punts municipals per a l'entrega urgent de subministraments bàsics, reforçant l'atenció domiciliària per a localitzar a persones dependents atrapades a les seues cases, i duent a terme les primeres tasques de neteja i retirada de vehicles”.