Conferencia de Museros / EPDAL'Ajuntament de Museros, a través de la Regidoria de Cultura, està celebrant en 2025 el 280 aniversari del naixement de Joan Baptista Muñoz, un dels personatges més il·lustres de la població. Historiador i cosmògraf major d'Índies, el seu treball va ser clau en el segle XVIII per a la creació de l'Arxiu General d'Índies, situat a Sevilla. Ahir, 19 de novembre, va tindre lloc l'última de les sessions divulgatives amb la conferència “L'Arxiu General d'Índies: 240 anys d'existència després dels postulats de la Il·lustració”, a càrrec d'Esther Cruces Blanco, exdirectora de l'Arxiu General d'Índies.
Durant la sessió, celebrada a l'Ateneu Mercantil de València i a la qual van assistir un centenar de persones, la ponent va aprofundir en la fundació de l'Arxiu General d'Índies en el segle XVIII, en ple context il·lustrat, i en el seu paper essencial en la conservació de la documentació relativa a l'administració espanyola en els territoris d'ultramar. Va posar de manifest que aquesta institució conserva sis documents i fons que formen part del Registre de la Memòria del Món de la UNESCO, del total de 14 que es troben a Espanya, entre els quals: el tractat de Tordesillas; les capitulacions de Santa Fe; quinze vocabularis de llengües indígenes d'Amèrica, Àsia i Oceania de finals del segle XVIII; una col·lecció sobre la primera volta al món de Magallanes i Elcano (1519-1522), i una col·lecció sobre la reial expedició filantròpica de la vacuna contra la pigota a Espanya (1800-1820). A més, com a anècdota, va voler ressaltar que la figura de Joan Baptista Muñoz presideix el despatx de direcció de l'Arxiu General d'Índies, i ella s'havia fet moltes fotos davant del quadre amb grans dirigents. “Que orgullosos podeu estar a Museros”, va apuntar. De fet, el 27 de setembre, una delegació de Museros, amb representants de l'equip de govern municipal i del veïnat, van visitar l'Arxiu General d'Índies (AGI) de Sevilla, i es van fer una foto davant d'eixa obra.
Joan Baptista Muñoz, per encàrrec del rei Carles III en 1785, va idear i va executar el projecte de centralitzar a Sevilla tota la documentació dispersa de l'administració d'ultramar. La seua visió va ser crucial per a la conservació i l'estudi de la història d'Amèrica i per a establir les bases de l'arxivística moderna.
Al llarg de l'any s'han desenvolupat diferents activitats per a revalorar i donar a conéixer aquesta figura històrica que han tingut molt bona acceptació entre la població. El 6 de juny va tindre lloc una visita guiada a Capitania General (antic convent de Sant Doménec) i a La Nau de la Universitat de València, dos llocs importants en la vida d’aquest il·lustre muserenc. El 12 de juny, data del seu naixement, es va posar una corona de llorer davant del seu bust, situat a la plaça Príncep d'Espanya de Museros. El 20 de juny, Nicolás Bas Martín, historiador i doctor per la Universitat de València, autor d’El cosmógrafo e historiador Juan Bautista Muñoz, va oferir una conferència a l'agència de lectura de Museros.
L'alcaldessa de Museros, Cristina Civera, ha destacat la importància d'aquesta commemoració per a la localitat: “Celebrar el 280 aniversari del naixement de Joan Baptista Muñoz és per a Museros un motiu d'enorme orgull. La conferència d'ahir, que va tancar aquest cicle amb una assistència tan nombrosa, demostra l'interés creixent per la nostra història i per les persones que han contribuït a engrandir el nostre poble.”
Per part seua, la regidora de Cultura, Laura Brisa, ha indicat que s'ha treballat intensament “perquè aquest aniversari fora un homenatge complet a Joan Baptista Muñoz i, al mateix temps, una oportunitat d'aprenentatge col·lectiu. Les visites guiades, les xarrades i els actes commemoratius han permés visibilitzar la figura d'un muserenc excepcional, l'obra del qual va ser decisiva per a la creació de l'Arxiu General d'Índies”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia