Néstor Albert: "L'oci, la vivenda, el transport i la falta d'una mancomunitat són Les principals deficiències del Camp de Morvedre"

Ha sigut per a tots complicat. Ací els veïns i la gent han col·laborat i posat de la seua part. Els agraïsc les facilitats que han donat per a prendre decisions. Hem hagut de prendre mesures que ningú haguera imaginat. Encara que som una administració menuda, som la primera porta a la que la gent toca quan hi ha problemes. Això ha fet que hàgem viscut moments desagradables, però hem tirat endavant. Ho hem superat de la millor forma possible i el balanç és positiu.  

He aprés que hem de donar importància a les coses que realment tenen importància. Ens preocupem i discutim per coses insignificants. Almenys a Quart, durant estos dos anys ha hagut molta unitat quant a partits polítics: en general, durant la legislatura, hem anat tots en una direcció i de la mà. Els companys no han obstaculitzat a l’hora de prendre decisions i això ho agraisc. De la pandèmia, extrac la reflexió de la importància de la sanitat pública i d’invertir en ella. 

Quant als objectius que ens vàrem comprometre amb els veïns, encara tenim la força necessària fins l’últim dia per a complir-los tots. Eixa és la nostra obligació i per a això treballem. Ha sigut un període complicat a conseqüència de la pandèmia i de l’actual inflació que ha dificultat avançar en determinats projectes, però almenys totes les iniciatives que plantejàrem al principi de la legislatura estan acabats o començats. Estem en estos moments treballant moltíssim per a poder agilitzar licitacions i aconseguir tot el que proposàrem. Això sí, per motius aliens no hem pogut resoldre algunes qüestions, com la Policia Local, una cosa en què serà necessari continuar treballant. Això per a mi era molt important per a Quart, sobretot per a gestionar temes de trànsit. També ens haguera agradat que el primer pla d’inversions, el qual delegàrem en la Diputació de València: alguns d’estos projectes s’estan començant ara. Tenim la confiança que queden tots acabats per a les eleccions. 

Resumidament, tenim dos projectes per a la Font de Quart, que ara comentarem. A més, el passeig acondicionat enfront del col·legi. Per altra banda, l’entrada al poble pel carrer València (una zona nova de jardins i un monument en relació a la pilota valenciana). També instal·larem una pista de pàdel en l’actual pista de tenis. En quart lloc, una inversió en el local del poble: l’acondicionarem perquè la gent major puga estar allí fent activitats i passant el dia. En total, d’este últim pla ens pertànyen uns 350.000 euros. Esperem que estiguen posats en marxa com més prompte possible. 

De necessitats, sempre n’hi ha. Depén a qui preguntes, et dirà una cosa. Nosaltres hem donat prou importància a la natura; entenem que és un dels nostres majors tresors. Tenim molt de terme municipal de muntanya i hi hem posat molt d’èmfasi. Per això i gràcies a algunes subvencions, hem contractat gent en este sentit, netejat barrancs i acondicionarem sendes. Quant a la Font, era una cosa fundamental i a què havíem de donar valor. Per al nostre poble, que té un pressupost molt menut, suposar un esforç important el fet de mantindre este paratge, però al cap i a la fi és l’emblema del poble i un dels de la comarca. Enguany, per això, hi farem una inversió important, de 130.000 euros. Continuant amb la pregunta, era necessària una renovació general d’instal·lacions: tenim en procés les actuacions en les zones esportives, també calia fer les obres del col·legi (cosa que venia de la legislatura anterior). En definitiva, millorar un poc la vista del poble; sí que els governs anteriors feren molt de treball, però després veies que els jardins i parcs infantils no estaven en el seu millor estat, que la neteja o les instal·lacions no eren les més òptimes, etc. 

Només el seu manteniment ja suposa un cost elevat per al municipi. Per això, demanàvem tant a Diputació com a Conselleria potenciar-la, ja que entenem que és un lloc molt important i que havíem de potenciar i millorar. A meitat d’eixes converses, el temporal de Filomena va fer que caigueren arbres i trencaren els paellers, provocant diversos desperfectes. Per precaució, decidírem tancar-la, i aixina va estar durant quasi un any i mig. Esperàvem que des de Conselleria o des de Diputació puguérem tindre una reunió per a valorar la situació; això no ha sigut possible, no entenem per què. Per això, hem decidit prendre la iniciativa. Decidírem que en el pròxim pla d’inversions li dedicaríem una quantia per a posar la Font en valor i, sobretot, decidírem que les coses les faríem bé i amb les recomanacions de tècnics especialitzats. A més, vàrem contactar amb la Universitat de València per a realitzar un projecte de rehabilitació per a la Font. La finalitat és donar-li potència a nivell paratge i no fer una actuació per als pròxims 10 anys, sinó 200 anys. És a dir, elaborar un pla director i fer les coses amb cap i sense improvisar. A més, volem donar-li un impuls a nivell turístic, de manera que puga, així, donar-li ingresos al poble. Per exemple, de cara a Nadal ens agradaria fer una fira. En definitiva, replicar projectes que funcionen en altres municipis; personalment, pense que el de Montanejos és un bon exemple a seguir. Una de les coses en què també estem treballant és declarar-la paratge natural. Això permetria tindre accés a més subvencions i tot seria una altra cosa.

Just este matí hem tingut una reunió amb la Conselleria, cap d’estudis del col·legi, tècnics de l’Ajuntament i l’empresa instal·ladora dels barracons. Estem programant la instal·lació dels barracons i, si res no passa, estaran llestos finals de novembre o principis de desembre. Alhora, estem fent gestions perquè el començament de les obres de l’escola s’inicie com més prompte possible.

És una bona pregunta. Crec que la previsió són dos anys d’obres, més o menys. Si començàrem a principis d’any, imagine que per al 2025, si va tot bé. 

L’escola és el més important que pot tindre un poble. Ahí és on es formen les noves generacions i invertir en educació és fundamental. L’escola és la major inversió que s’ha fet en la història de Quart de les Valls. Estem parlant de quasi 3 milions d’euros. Hem vist el projecte ja de manera detallada i és innovador amb respecte d’altres col·legis. Tindrà una coberta que es podrà utilitzar com a pati o per a fer actes. Serà un salt de qualitat per als nostres xiquets i professors. Ara la situació no és mala, però hi ha moltes carències.

En realitat, queda quasi tot. No, en realitat les coses que falten estan ja en marxa. Això sí, algunes s’han retrassat per motius externs. Es farà l’auditori nou per tal que s’hi puga accedir pel local que vàrem adquirir a Bankia; el parc infantil del costat de la piscina es va a fer totalment nou; es llevarà la pista de tenis per no estar en bon estat i es farà una nova de pàdel; en el camp de futbol s’instal·larà la gespa artificial; a més, hi ha dos passejos i dos parcs que també es van a renovar; l’actuació de 130.000 euros que es va a fer en la Font; la rehabilitació del bar del poble perquè siga un lloc de convivència per a majors; la rehabilitació de la Casa de la Cultura. A més, hem demanat una subvenció a Patrimoni de 240.000 euros per a rehabilitar el campanari i la coberta de l’església, però d’açò no tenim confirmació que ens la donen. També estem treballant en el tema dels nitrats de l’aigua, una cosa a la que volem trobar una solució (estem intentant solucionar açò amb experts). 

En el pla d’inversions anterior, primer presentàrem un projecte de gespa natural, que en Sagunt es va instal·lar, però el resultats varen ser nefastos. Tenim informes tècnics que no recomanen esta proposta. Aleshores, buscàrem l’alternativa de la gespa artificial. Hem modificat el projecte, mantenint la quantia assignada des de Diputació. És cert que la idea del cap de futbol és practicar futbol, no obstant això, volem que siga el centre neuràlgic de l’esport al nostre poble. Dins del camp hi haurà una zona acotada per unes xarxes que permeten que, encara que s’estiga jugant a futbol o entrenant, es puga utilitzar per a fer altres activitats, com gimnàstica. La idea és que tinga usos diferents i durant tots els dies, de manera que tota la gent del poble puga disfrutar d’este espai i no només qui juga al futbol. Estes actuacions beneficiaran, evidentment, al club de futbol, ja que s’optimitzaran les instal·lacions, fent-les dignes.

La gent, quan està contenta, no sol expressar-ho: mostra indiferència o directament no diu res. Per contra, fan més soroll les coses negatives. Inevitablement i per naturalesa, ens arriben més coses negatives que positives. Ara bé, també puc dir que molt poca gent ens trasllada crítiques. Crítiques que benvingudes siguen; treballem per als veïns i per al poble, si no escoltem les necessitats, quin sentit té. Al cap i a la fi, nosaltres som els gestors dels recursos públics del nostre poble. Si no estàs d’acord en com s’està fent alguna cosa, trasllada-ho, s’escoltarà, es valorarà i es vorà en quina mesura es pot solucionar. Farà cosa de mes i mig férem una reunió al poble precisament per a això, per a que l’alcalde escoltara iniciatives. La reunió durà dues hores; va ser intensa. Algunes coses, la majoria, de fet, s’han solucionat ja. El mes que ve tenim pensat fer una altra reunió. 

Tenim el problema del transport. Ara, prompte, entrarà una nova licitació per ampliar un pocla freqüència de transport. No obstant això, no serà suficient. La gent que no té vehicle ho té molt complicat per anar a Sagunt o al Port. És una deficiència que tenim: este ha de ser el pròxim repte que el Camp de Morvedre ha d’encarar. Per altra banda, crear una mancomunitat comarcal. Esta és una qüestió que sempre ha estat damunt la taula, però mai s’ha arribat a executar. Això faria que tinguérem molta més potència, en tots els sentits. A més, ací a Quart i a altres pobles tenim un greu problema de vivenda. M’explique: no s’ha construit vivenda nova, aleshores la joventut té prou difícil accedir a una casa. Les vivendes a què hi poden accedir són velles i necessiten una reforma, a més que el preu d’eixida és molt elevat i inassequible. La gent jove, conseqüentment, se n’acaba anant fora. Precisament, estem treballant en un PAI, que porta més de dotze anys paralitzat. Quan vaig entrar com a alcalde, esta era una de les meues preocupacions. De fet, esta setmana tenim algunes reunions importants que si ixen bé, puguera ser que dins de pocs mesos el PAI es reprendria fins a la fi. Ara estem més a prop que mai de la construcció del PAI. Esta seria una licient perquè es creara nova vivenda i que la gent jove puguera accedir-hi de manera més assequible. A banda d’açò, l’oci suposa un gran problema per a a joventut d’estos pobles. Han de desplaçar-se a Sagunt, València o Castelló, amb el perill que suposa si beeus afar transport (i transport públic tampoc hi ha). Estes serien les quatre deficiències principals: oci, vivenda, transport i mancomunitat, sobretot amb l’arribada de Volkswagen. 

Jo crec que si es mantenen les alcaldies que ara tenim, inclús poder recuperar-ne alguna que no, seria molt positiu. S’ha vist que les polítiques d’esquerres en estos anys complicats han sigut beneficioses, amb el que respecta a la sanitat pública, les ajudes als treballadors, les inversions en educació, etc. Hem comprovat que és diferent a la política que fan altres grups. Seria bo donar continuïtat a eixos treballs que s’estan fent. Estic convençut que revalidarem totes les alcaldies d’esquerres que tenim. No obstant això, esta és una qüestió que decidirà la gent en les urnes. 

Viure a Quart és un privilegi. Vivim en una zona que s’ha de vore. No podem competir amb València o altres poblacions més conegudes, evidentment. No perquè no tinguem el que ells tenen; nosaltres tenim altres coses. Necessitem que la gent vinga a vore Quart i en esta línia estem treballant amb la marca turística que prensentàrem. Quart és un poble en què tot aquell que ve, s’enamora i té ganes de quedar-se o, com a mínim, tornar. Tenim molta cultura, molta natura, molta història, etc. A més, la gent és el major tresor que tenim. En els últims anys estem creixent en població, tot i les dificultats de la vivenda. Quart té una essència que pocs pobles encara mantenen.