Néstor Novell Presenta a Alaquàs el libre "Exilis. A reser de l'Absència"

Foto de la presentació. / EPDA

El Castell d'Alaquàs va acollir la presentació del llibre 'Exilis. A recer de l'absència', una obra de l'autor Néstor Novell que convida a reflexionar sobre la memòria històrica i concretament sobre els canvis que es produïren arran de la Guerra Civil espanyola.

L'acte, que va ser introduït per l'alaquaser Paco Pons, va comptar amb la presència de l'Alcalde d'Alaquàs, Toni Saura, i l'exalcaldessa d'Alaquàs, Elvira García Campos. En la seua intervenció, el primer edil va destacar la importància d'aquesta obra "com una finestra oberta a una part de la nostra memòria col·lectiva" i va posar en valor "la sensibilitat especial d'Alaquàs, i principalment dels instituts i del seu professorat compromés, per la memòria històrica". L'Alcalde va afirmar que en este llibre "trobem històries que provenen d'entrevistes que aporten autenticitat i emoció" i va convidar les i els lectors a continuar sent persones compromeses i a llegir lectures como a aquestes "que ens recorden d'on venim i per què no hem de permetre que l'oblit guanye".

Per la seua banda, l'exalcaldessa va agrair "la presència entre el públic de persones pròximes que han patit l'exili" i els va donar les gràcies "per mostrar vostra dignitat i encoratjar-nos". I dirigint-se a l'autor va destacar "la trajectòria intel·lectual i el teu compromís social i cultural pel llibre que hui presentes m'ha resultat apassionant perquè és capaç d'entusiasmar-nos, encoratjar-nos, interessar-nos, esperonar-nos, despertar-nos, avivar la memòria i arraconar l'oblit".

El llibre

Els protagonistes d'este llibre testimonial van sobreviure, físicament i emocional, al fatal destí com a perdedors de la Guerra Civil espanyola, víctimes del franquisme. Patiment, perplexitat, misèria viscuts des de l'exili interior —la presó, el silenci, la repressió— i l'exili exterior: l'expatriació forçada per la bel·ligerància, l'hostilitat i la revenja amb què es va acarnissar el règim feixista implantat després de la guerra.

Una novel·la coral en què es mostren els fragments d'una memòria personal i col·lectiva esquinçada i incompleta, els vestigis limitats i deformats derivats d'uns fets colpidors i silenciats durant anys. Testimonis que l'autor ha contrastat amb els coneixements aportats per la investigació històrica. Entre memòria, narració, pensament i història es debat aquest llibre que s'emmarca en els canvis decisius de primeries del segle XX arreu d'Europa. Uns canvis que generaren grans expectatives però també molts dubtes i incerteses, brou de cultiu per a l'ascens de la demagògia política i els autoritarismes més cruels i sanguinaris.

Segons l'autor del llibre, aquesta obra té dos nivells de lectura. Un primer de narració en el qual "mostre com els personatges van viure la guerra i la posguerra des del patiment i com van haver de fer coses increïbles per a sobreviure" i una segona que convida a "reflexionar sobre allò que va aportar la República com ara la modernitat, l'educació general per a tos els públics, la incorporació de la dona al treball, l'homosexualitat i el feminisme entre altres: una reflexió històrica sobre fets i llibertat".