Riba-roja de Túria aprova una moció contra la llei educativa de la Generalitat per considerar-la "innecessària, discriminatòria i recessiva"

El plenari de l'Ajuntament de Riba-roja de Túria ha aprovat una moció conjunta redactada pels grups municipals del PSPV, Compromís i Esquerra Unida-Podem contra la llei de la Generalitat Valenciana sobre “llibertat educativa” en considerar que es tracta una iniciativa “innecessària, discriminatòria i recessiva impulsada per qüestions educatives del Partit Popular en menysprear, clarament, els criteris científics i pedagògics d'acadèmics i professionals del sector de l'educació”. La iniciativa ha tirat avant amb els vots del PSPV, Compromís i Esquerra Unida-Podem i el vot en contra del Partit Popular i Vox.

Els tres partits signants subratllen que, actualment, “l'educació pública de la Comunitat Valenciana està patint un atac constant, mentre el conseller Rovira parla de la necessitat de dignificar l'educació, garantir la igualtat d'oportunitats, les accions del seu govern van en la direcció contrària. Així ho demostren les retallades d'unitats i de professorat, al costat de la imminent destrucció del programa plurilingüe, posant en risc la qualitat del sistema educatiu”.

El PSPV, Compromís i Esquerra Unida-Podem recorden que, l'any 1983, la Llei d’ús i ensenyament del valencià ha anat avançant lentament tant en la recuperació de la llengua pròpia com a salvar les dificultats sociolingüístiques per a mantindre-la viva. Conéixer i utilitzar les dos llengües oficials en tots els municipis de la Comunitat era un dret que s'anava fent realitat. No obstant això, el futur del valencià a Riba-roja de Túria és “impredictible per qüestions polítiques que posen el focus en la mal anomenada llibertat educativa, una llibertat que menysprea els criteris científics i pedagògics acadèmics i professionals de l'educació”.

El text aprovat pel ple de Riba-roja de Túria afig que la citada llei “no atén les recomanacions de la comunitat científica, en el qual l'ús vehicular de la llengua minoritzada ha de ser majoritari i en cap cas ha de baixar del 50% per a corregir el bilingüisme social asimètric. La seua aplicació genera un efecte segregador en els centres educatius, amb alumnat separat segons la llengua vehicular triada en detriment de la convivència i els projectes inclusius del centre”.

La moció considera, a més, que la llei “accentua el conflicte lingüístic, situa el debat en l'elecció entre valencià i castellà en lloc de situar-ho en l'àmbit de la pedagogia, en l'elecció de programes integrals com l'actual que ja permeten una competència equilibrada en les llengües oficials. A més, no garantix que es faça efectiva en la llibertat d'elecció perquè no es podrà establir un model lingüístic de centre fins que concloga el procés de consulta/admissió i tampoc atén la diversitat de models de família i context social de cada centre educatiu”.

Altres raons contra el citat text jurídic se centren en l'absència d'un quòrum mínim de participació en la consulta perquè es considere vàlid, el nombre d'unitats en cada llengua base es determina independentment del nivell de participació de les famílies, assignant l'administració la resta de l'alumnat que no haja participat en la votació, a més, la llibertat educativa al·ludeix a la responsabilitat de l'administració de garantir un coneixement equilibrat de les dos llengües oficials i tant en els processos selectius com en l'adquisició de títols de valencià, el requisit es veurà dràsticament reduït”.

Finalment, la llei vulnera la carta europea de llengües regionals o minoritàries, en la qual compromet a l'Estat a defendre moltes de les polítiques en suport del valencià i que obliga els tribunals espanyols a tindre en compte els seus principis del marc europeu a l'hora d'interpretar la normativa lingüística aplicable al valencià.

La regidora d'Educació de Riba-roja de Túria, Eva Lara, ha lamentat que el Partit Popular “només té una preocupació quan aconseguix el poder i que no és una altra que atacar a les nostres senyes d'identitat, en este cas un patrimoni tan important com la nostra llengua, i més tenint en compte l'acceptació existent en el món educatiu sobre la política lingüística que gaudim hui, que s'ha mostrat àmpliament satisfactòria”.