L"alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, al seu despatx. /JUDITH CELMA
Un dels moments durant l"entrevista. /EPDA Queden vora tres mesos per a les eleccions i ja has fet públic que revalides la teua candidatura pel PSPV-PSOE. Respecte a la llista, podrem veure cares noves?
Sí, hi haurà cares noves. També perquè hi ha companys que voluntàriament volen deixar-se la política, perquè és molt complexa. Hi haurà dos o tres canvis quasi segur. Incorporarem a gent molt jove, que està en joves socialistes, i gent independent que vol participar. Per tant, serà una candidatura renovada, però amb la base amb la qual venim treballant des del 2015.
I ens pots avançar algun nom?
No, encara no. Dins de molt poc sí. Encara estem parlant i tancant coses.
Electoralment, com afrontes els pròxims mesos?
Amb molta il·lusió, perquè tenim un gran repte. La pandèmia i la postpandèmia van modificar totes les agendes. Tenim un repte que és molt il·lusionant, perquè no hem pogut fer tot el que havíem de fer. Ens hem centrat en la salut i l’economia, però els projectes més importants per al nostre poble s’han quedat pendents. Anem a fer una campanya basada a explicar en positiu: què hem fet, què no hem fet (i per quines circumstàncies) i què volem fer. Tenim il·lusió per què els veïns escolten i entenguen. Este estiu he estat treballant en açò: parlant amb associacions, treballadors… Tot el teixit del meu poble. Ara em queda arreplegar eixes demandes, explicar el pressupost de 2023 i dirigir-me al final de campanya, on direm les propostes definitives.
En les eleccions del 2019, el PSPV-PSOE va aconseguir la majoria absoluta a Riba-roja. Creus que es repetirà?
Nosaltres estem convençuts de què hem fet el treball perquè el poble ens revalide eixa majoria. És un moment complex, però pense que els veïns saben diferenciar la política d’estat o d’una autonomia amb les persones i els equips d’un poble, pel que vota en clau local. Hi ha una base que vota als partits i una altra que vota a les persones. En eixe sentit, pense que podem anar amb tota l’honestedat a explicar-ho tot.
En cas de no aconseguir-la i haver de pactar, amb quina força et seria més fàcil fer-ho?
Realment, no sé qui es presenta encara. Jo sempre recalque que tenim majoria absoluta, però participativa. Tindre en la Junta de Govern, on realment es pot debatre, proposar i votar, a Compromís i Ciutadans ha sigut molt positiu i enriquidor. Els ho vaig oferir també al PP, Podem i Esquerra Unida, encara que no van voler, menys a Vox, que es la línia roja que tenim ací. Si em feren falta regidors per a ser alcalde, estem oberts perquè encara no sabem les candidatures. Nosaltres som un centre moderat, som permeables i podem arribar a acords amb molta gent.
El teu nom ha aparegut en l’informe d’investigació de l’UCO al voltant del cas Azud. Se’t situa com a xòfer del Grupo Axis, empresa investigada en el cas, i l’oposició ho està utilitzant per a fer campanya. Què ens pots dir al respecte?
És un tema que no té més rellevància que el fet que vaig tindre un treball durant tres mesos en una empresa que està relacionada en un procés d’investigació. Vaig ser conductor d’eixa empresa, tinc l’informe de la vida laboral ahí per a veure’l, ho vaig declarar tot en Hisenda i simplement aní a testificar com molts altres. A més, vaig donar explicacions en el ple, que és on toca, no a les xarxes socials. No estic imputat, no estic investigat i no em preocupa. El que em preocupa és que la gent vulga utilitzar-ho. Si el PP usa açò com a arma electoral, s’equivocarà, estic quasi convençut.
Creus que vos pot afectar negativament a nivell electoral?
Pense que és un efecte bumerang. Si algú vol dur la campanya al fang, el bumerang se’ls pot girar en contra. Al meu poble em coneixen perfectament. Fa 15 anys que vaig tindre eixe treball, no tenia cap càrrec públic i estava buscant-me la vida com qualsevol treballador, com a conductor. Jo sé que els meus veïns no ho van a tindre en compte i pense que el PP s’equivocaria si va en eixa línia, però cada u que faça el que considere.
Deixant de banda el bloc preelectoral i fent balanç… Quina diries que ha sigut la situació més difícil a la qual s’ha hagut d’enfrontar l’Ajuntament?
La pandèmia, sense dubte. Han faltat molts veïns meus i amics i ha sigut una de les qüestions que més m’han marcat l’Alcaldia. Mai ens esperàvem que estiguérem tancats tres mesos, jo estiguí hospitalitzat en Manises… Ha sigut molt dur, perquè ha colpejat molt fort al meu poble. Calcule que han faltat més de 50 persones, a banda dels danys col·laterals, com el col·lapse de la sanitat. La salut ha sigut el més important d’esta legislatura. I l’economia.
Com va actuar l’Ajuntament de Riba-roja en este sentit?
Ho vam resoldre prou bé. 90 veïns del poble van confeccionar 40.000 mascaretes de cotó, certificades pel centre de salut, quan no hi havia. Instaurarem també ‘El teu Ajuntament amb tu’, un servei on els treballadors de l’Ajuntament van deixar de banda les seues tasques per a prestar ajuda a domicili. Atenien telefonades de 8 del matí a 22 de la nit. També la desinfecció dels carrers amb els nostres tractoristes i agricultors o un servei per als xiquets que no tenien Internet, perquè pogueren anar a escola virtualment. Mai sabrem quantes vides hem lliurat, però només una ja ha valgut la pena.
I respecte a l’economia?
En Riba-roja, tancaren vora 2.000 empreses, que pogueren aguantar gràcies als ERTO, un magnífic treball del Govern de l’Estat. Nosaltres i la Generalitat vam repartir vora dos milions d’euros en ajudes a comerços i autònoms i vam fer que aguantaren el tiró. Hui en dia, podem dir que estem en nivells molt més alts que abans de la pandèmia. Des que entràrem al Govern en 2015, han obert 141 empreses noves (el 20% després de la pandèmia), a més que s’ha reduït l’atur deu punts i ha pujat la mitja de la renda personal en 2.000 euros, passant a 14.000. Hem pujat les rendes de família en 4.000 euros la mitja.
Un altre episodi complicat van ser les pluges del passat mes de novembre, que van afectar directament a moltes llars i comerços de la localitat. Què vau fer en este sentit?
Els que tenien assegurança, en dos mesos i mig ja han cobrat quasi el 90%, vora dos milions d’euros. La DANA va ser dissabte i dilluns vam obrir una oficina en l’Ajuntament atenent les reclamacions amb un funcionari i a la setmana següent amb dos advocades. Ara estem esperant les ajudes de la Generalitat i, a partir d’ahí, entrem nosaltres. En el pressupost tenim una partida de vora 200.000 euros per a ajudes que no contemplen ni l’Estat, ni el consorci d’assegurances, ni la Generalitat.
En 2023, s’han aprovat uns pressupostos un 28% més alts que els de l’any passat, amb més de 49 milions d’euros. Quines partides destacaria?
Hem fet un gran esforç en la formació i l’ocupació. Tenim vora dos milions d’euros dirigits a tallers per a millorar l’ocupabilitat dels aturats en les empreses. Dins del programa ‘Ribactiva’, proporcionem formació, però com la volen les empreses. Un altre programa important és ‘Riba-roja neta’. Hem ampliat els serveis de jardineria, passant de 7 treballadors a 27 i els hem distribuït per àrees. Pel que fa a neteja viària, hem passat de 9 treballadors a 19 i hem comprat maquinària nova elèctrica. També hem aconseguit fer una ‘Riba-roja bonica’, amb ajudes per a rehabilitar les façanes. Vora 600 famílies de Riba-roja s’han adherit a estes ajudes. Per altra part, també hem donat ajudes a l’accessibilitat, que han permés posar ascensors en finques que no tenien o canviar banyeres per a gent major, etc. I les dos últimes novetats que tenim: el càtering social 365 dies a l’any i el SAD (Servei A Domicili), amb servei de fisioteràpia, podologia, neteja i acompanyament per a gent que no es pot valdre per ella mateixa. Per últim, el transport municipal totalment gratuït.
El turisme és un altre dels vessants importants de Riba-roja. Com esteu intentant potenciar-lo?
El primer que vam fer va ser municipalitzar l’Oficina de Turisme, que era privada. A partir d’ahí, hem desenvolupat el potencial turístic que tenim. Som referent arqueològic en el món visigot. Tenim la gran sort de tindre dos dels jaciments més importants d’eixa època. Tots els anys, venen arqueòlegs i estudiants de tota Europa a investigar. Estem posant-los en valor i invertint molt en este sentit. Un altre dels projectes més importants és l’ECA, l’Espai d’Art Contemporani el Castell, un museu d’art contemporani referent que està tenint molt èxit. D’altra banda, hem obtingut una subvenció de Next Generation de dos milions d’euros, que anirà destinada en part a connectar tot el parc natural del riu Túria, a través del barranc dels Moros, com a una zona ciclovianant perquè la gent puga passejar, a més de connectar amb la futura línia de metro subterrània. La construcció d’un edifici també per a formar a la gent en gestió ambiental i jardineria forestal, per a generar ocupació al voltant del parc natural i el turisme. Després, està el turisme intel·ligent, pensant en la gent amb diversitat funcional. Per exemple, la gent que no té vista podrà vindre i tindrà el codi per a poder llegir.
També heu inclòs la gastronomia com un dels pilars del turisme a Riba-roja, no?
Sí. Havíem de buscar un projecte que tinguera força i hem creat ‘Gastroriba’, que presentàrem en Fitur i es basa en la cuina històrica de Riba-roja. Des dels visigots, fins a la cuina de la postguerra civil o la recuperació de les receptes pròpies com l’arròs melós amb carabassa, la xirivia, el nap… A més, hem innovat, jo pense que encertadament, posant-li la corfa de taronja. Açò ho potenciem en el certamen de l’Arròs de les Riberes del Túria, que vam celebrar fa poc i isqué magnífic. També vam rescatar el bes visigot, que ha tingut molt èxit. Per al Dia dels Enamorats, encarregàrem als forns tradicionals esta tasca.
Riba-roja és una potència industrial enorme i, a més, es troba a una zona estratègica. S’està duent a terme algun projecte en esta línia, a banda de la formació?
Nosaltres estem fent un treball molt important. Anem a adjudicar el contracte a AMIDE, una agència de modernització i dinamització de les àrees industrials que es basa en tècnics i que coordina i atén a tots els empresaris. AMIDE ja funcionava, però ara hem millorat el contracte, i des de 2015 ha invertit en un servei de manteniment de les àrees industrials (per primera vegada en la història), de neteja, jardineria, obra… Després, amb fons propis i ajudes, ha millorat les zones d’aparcament de totes les àrees, a més de la senyalística, la millora de les rotondes d’accés, etc. Això significa que les àrees han millorat molt la seua infraestructura i s’ha aconseguit un teixit associatiu dels empresaris. També tenim transport gratuït en els polígons. Són millores que han fet que les empreses confien en Riba-roja, a banda de per la seua localització estratègica. A més, hem aconseguit que les empreses contracten a gent de Riba-roja, no només d’altres llocs de l’àrea metropolitana.
Respecte a novetats… Fa uns dies publicaves a les xarxes socials: “en breu anunciarem una important inversió al nostre municipi, que generarà ocupació de qualitat”. Ens pots avançar alguna cosa més?
No et puc dir el nom de l’empresa, però va a crear 300 nous llocs de treball. Estem pendents de la firma, perquè es va a instal·lar en les àrees industrials de la zona sud, concretament en el Parc Logístic de Valencia (PLV). És una empresa que ve de Polònia, de tecnologia, molt de robòtica, que ha comprat una nau de quasi 30.000 metres quadrats. És una gran notícia i una inversió important. De moment, és el que et puc dir.
En relació al creixement industrial i de població. Té Riba-roja capacitat pel que fa a l’habitatge?
Eixe és el problema que tenim. Necessitem desenvolupament. Hem posat a l’abast de la Conselleria d’Habitatge, una parcel·la pròpia de quasi 3.000 metres quadrats per a fer vivendes públiques o VPO. Estem intentant impulsar que vinguen els constructors, però costa un poc perquè el finançament es complica. Però si diguérem que hi ha una qüestió de futur pendent en Riba-roja és la vivenda.
De cara a la següent legislatura, quin és el teu projecte per a Riba-roja de Túria?
Molt clar. Per una banda, la vivenda. Després, el pla RENOVE, que no he pogut complir en esta legislatura. És un pla que vam desenvolupar en 2019 i que consistix en renovar-ho tot per a tindre el poble impecable en voreres, en asfalt, en places, enlluernament… Eixe pla pujava en aquell moment a 25 milions d’euros. La pandèmia ho va parar tot i és un dels objectius de la pròxima legislatura: deixar tot com toca i que estiga en perfectes condicions. A banda de la seguretat. Hem presentat el nou servei de patrulles de Policia Local per a urbanitzacions i disseminats exclusiu, ubicats en seus de Policia que hem fet noves. També hem instal·lat vora 50 càmeres que controlaran tot el tràfic i tot el que passe als carrers. És el programa ‘Riba-roja més segura’. I sobretot les infraestructures esportives. Una ciutat esportiva amb pistes de futbol, d’atletisme i pistes urbanes per a esports que demana el veïnat, com bàsquet, rugbi, handbol, voleibol, etc.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia