Robert Raga: "Tenim notícies de què hi ha ajudes, però no de quan van a vindre; necessitem saber quan disposarem tècnicament d'eixos diners"

Avisos, el del 112, que ens deia a les 12.10 que no aparcaren vehicles en els barrancs, que especialment en el de Poio estava creixent l’aigua i que, per tant, anàrem espai pels cabals. Res més.

Nosaltres vam constituir el CECOPAL, que és el comité d’emergències, com el CECOPI, però de l'Ajuntament, el dia anterior a la DANA. Al sant demà estiguérem pendents, com sempre fem quan hi ha una pluja, dels barrancs, i vérem que, efectivament, la rambla pujava. Vam rebre el comunicat del 112 i vam enviar un missatge a les empreses que estan pegades al Poio, per a dir-los que baixaren a mínims la producció. Cap a les tres, aconsellarem que tancaren, que prengueren decisions en este sentit. I després vam seguir prenent decisions cancel·lant extraescolars, tancant llocs esportius… Conforme teníem notícies de dalt, anàvem prenent decisions més fortes. A les cinc i mitja, sis, vam vore que es desbordava ja la Rambla de Poio i vam enviar una notificació per mail a totes les empreses per a dir-los que no isqueren els treballadors, perquè el problema ja era de tràfic. Molta gent es va quedar dins de les empreses i en pocs minuts ja va pujar tot. A les set o les huit ja hi havia un metro i mig d'aigua o dos. Els policies també van haver de pujar dalt dels cotxes, després dalt dels sostres, i allà teníem deu unitats que havien de salvar la seua vida. A partir d’ací, ajudaren a molta gent, rescataren a molta gent, i ja va ser la inundació tan brutal. Nosaltres vam actuar com ho teníem planificat en el pla d'inundacions i amb l'experiència que tenim d'altres danes, però ara multiplicat per deu.

Va ser una nit molt intensa. El dimecres, quan va eixir el sol i parà l’aigua, vam vore que havia sigut una catàstrofe de primer ordre. El dimecres ja es va instal·lar físicament el Lloc de Comandament Avançat, a la rotonda del sector 12 i 13, que és el que mana, i nosaltres vam col·laborar. Les carreteres estaven bloquejades i la gent s’havia quedat sense cotxes. Enviarem dos autobusos d’una empresa del poble, i fins a mil persones vingueren als col·legis públics per a atendre’ls. I ja vingué tota la faena de netejar, llevar enderrocs, obrir carrers... On van treballar l’UME, els bombers, Policia i Guàrdia Civil.

La crescuda del riu Túria va ser més tard, i nosaltres, pels comptes oficials de l'Ajuntament, ja donàvem la informació de tot el que estava passant. Davant de la crescuda del riu, es van desallotjar unes 30 o 40 vivendes de la Masia de Traver, també de la pedania de l’Oliveral, i ajudarem amb el que vam poder en la Reva, on es va inundar algun garatge i es van quedar sense llum ni gas. El primer que férem va ser atendre els veïns que s'havien quedat sense subministraments. Al dia següent, la Reva ja tenia aigua, llum als tres dies i gas al sisé dia. Vam obrir els accessos i vam estar repartint aliments i aigua. En els Pous també s’havia normalitzat la situació i els veïns de Masia de Traver van poder tornar a les cases. Ens vam reunir amb la zona nord, perquè s’inutilitzà el pont, per a donar explicacions als veïns i que els xiquets pogueren anar al col·legi. L’Ajuntament va posar autobusos i taxis gratuïts, perquè pogueren accedir al municipi per Vilamarxant.

Teníem diversos fronts oberts: la zona nord i l’àrea industrial. Una vegada vam netejar la pedania de l’Oliveral —en cinc o sis dies— i la Reva —en nou o deu dies—, és a dir, ja no hi havia perill de gent, era el torn de les infraestructures. Fer el pont provisional, amb els pontoners de Saragossa, i automàticament la Diputació adjudicà per a fer el nou pont definitiu.

Portem un ritme bo, però, així i tot, el 90% són despeses de l'Ajuntament. Sí que és veritat que la Conselleria ha fet un contracte a través de l'IVACE, i tenim dos o tres màquines i uns camions, però són insuficients. Ara estem treballant al 100% en netejar els carrers, retirant tot el que les empreses trauen. Estem duent-ho a l'abocador de Pedralba, però s'està esgotant. Hem demanat a les administracions que posen més camions, maquinària i nous abocadors. I eixa és la principal preocupació que tenim ara, pel que fa a la indústria. Netejar i llevar els apilaments de residus, acabar de llevar els cotxes, màquines per a absorbir el clavegueram i baldejar, que no hem arribat encara. Estem en la fase de retirar residus.

Estem treballant també en el tema de poder normalitzar ja del tot l’Oliveral, perquè hi ha un problema important. Les depuradores van al barranc del Pozalet o al barranc de Poio. Com que el clavegueram de les indústries està tot trencat, s’està abocant aigua sense depurar. D’altra banda, el polígon ja té tot llum i aigua, que és important, i té els serveis bàsics.

Nosaltres estàvem gastant uns 30.000 per dia, en maquinària, sense comptar els jornals del personal de l'Ajuntament. Però ara hem de treure 1.700.000 euros per a fer front a totes les despeses i contractes que estem fent. El que volem és transferències de l'Estat o transferències de les conselleries per poder fer front, i no haver d'anar a treure pòlisses de crèdit, que és el que estem fent.

No. Tenim notícies de què hi ha i de la quantia, però no de quan van a vindre, que és l'important. Això és el que estem lluitant ara. Jo crec que estem avançant, el president del Govern ja ha anunciat un altre paquet de mesures, però nosaltres el que necessitem és saber quan podem disposar tècnicament d’eixos diners.

Clar. No està constituïda, per això jurídicament no podem fer contractes ni res. Si haguera estat constituïda, haguérem actuat des de la Mancomunitat els tres pobles. Com legalment encara no està, fins que no s’aprove en ple definitivament, eixos tràmits estan en marxa. Per exemple, en este cas, ens haguera vingut millor tindre la Mancomunitat, perquè han sigut afectats Cheste, Loriguilla i Riba-roja.

El primer que hem fet, com a poble, és ajornar els pagaments a les empreses, l'impost de construcció, anem a anar tornant gradualment l’IBI que hem estat cobrant enguany i anem a congelar l’IAE més avant per vore com va tot. A més, tenim dos oficines, una per tramitar les ajudes als particulars i una altra, que és un call center per a les empreses, que ha rebut 1.800 telefonades, per assessorar-los on poden buscar les ajudes i en què podem ajudar-los. Per altra part, tenim dos tècnics de l’Agència Tributària ací a l’ajuntament. Esta és l'altra tasca important de reconstrucció; una és la part física i l’altra l'assessorament per a poder ajudar-los a recuperar-se quant abans, als particulars en les vivendes i als empresaris i a les pymes en l'indústria.

El que hem fet és posar un bus gratuït a l'hospital de Manises que paga l’Ajuntament, perquè no hi ha metro i, per altra part, hi ha una línia que ha habilitat FGV, un autobús que va a l’abaixador de metro fins a València.

Ens hem reunit els alcaldes per avaluar els danys i les solucions. Hem demanat una reunió amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i una a la Conselleria de Territori. Primer ens han de dir què ha passat i, a partir d’ahí, buscarem solucions. Nosaltres sabem que l'any 2009 ja hi havia un document de la Confederació Hidrogràfica que salvava, en part, el que ha passat. Si eixes obres s’hagueren fet, s’haurien mitigat moltes coses.

El Parc Natural del Túria ha patit un impacte ambiental important. Vam treballar moltíssim i ara ho ha arrasat tot. Eixa és la part de reconstrucció ambiental. Ja hem celebrat una primera reunió per vore quines mesures ens planteja Conselleria per poder començar la reconstrucció. Nosaltres hem proposat la creació d’una taula tècnica.

Ens ha trastocat molt i encara no podem aprovar els pressupostos, perquè estem quantificant tot, hem de saber les ajudes que ens arriben… Aniran encaminats a la reconstrucció. De moment, el que tenim és tot despesa.

Ara necessitem diners i màquines per a netejar els polígons i poder recuperar-los com més prompte millor. Per una altra part, el pont. I després, les inversions importants per a resoldre els problemes històrics del poble, que és la Confederació Hidrogràfica, fer un altre pont i tindre dos perquè no es col·lapse com ha passat ara. Una sèrie de mesures que són importants per a millorar el nostre poble i la mobilitat; aprofitar este moment per a fer inversions. L'entrada i l’eixida a La Reva, l'entrada i l’eixida a l’A-3, fer noves infraestructures que estan dissenyades. Tot això és el que ve ara: demanar inversions.