Segona vida per a la joia patrimonial de Quartell després d'anys d'abandó

Durant anys, molts veïns de Quartell han passat per davant del Palau dels Comtes d’Orbe i Piniés amb una sensació compartida, la d’estar veient un lloc important per al poble però cada vegada més deteriorat. Ara, eixa imatge comença a canviar. L’edifici inicia una nova etapa amb les primeres actuacions per a recuperar-lo i tornar-lo a posar al servei de la ciutadania.

La Diputació de València invertirà 757.185 euros en la recuperació del patrimoni del Camp de Morvedre, amb una actuació destacada a Quartell. Dels fons previstos, 500.000 euros es destinaran a la restauració d’este edifici del segle XVIII, declarat Bé de Rellevància Local, que durant anys ha format part del paisatge quotidià del poble, encara que en silenci.

Este impuls no es pot entendre sense el pas previ que el va fer possible. Fa uns mesos, el palau passava a ser de titularitat municipal després de la donació de la família Orbe, formalitzada per Ignacio Magro de Orbe i José María d’Orbe Klingenberg a finals de l’any passat. Amb este gest, l’immoble deixava de ser privat per a convertir-se en patrimoni de tot el veïnat.

L’Ajuntament ha assumit el repte amb una idea clara, recuperar l’edifici i donar-li un ús que el connecte amb la realitat actual del municipi. L’alcaldessa, Cristina Marqués, ha insistit en la voluntat de convertir-lo en un espai obert, capaç d’acollir iniciatives culturals i socials i d’enllaçar el centre històric amb les zones més recents de Quartell.

Construït en 1741, el Palau ha tingut múltiples usos al llarg del temps. La seua arquitectura conserva elements característics, com la portada de pedra o el pati central, que evoquen l’esplendor d’altres èpoques. Però més enllà de l’estètica, el valor del palau està també en les vivències que ha acollit.

Va ser lloc d’assajos de la Unió Musical, escola, casino i fins i tot habitatge. Generacions senceres han passat per les seues estances, i encara hui formen part de la memòria compartida del poble. Tot i això, el pas dels anys va acabar deixant empremta en l’edifici, fins al punt d’entrar en la Llista Roja de Hispania Nostra en 2014 per l’estat de deteriorament.

La intervenció s’ha dissenyat en dos etapes que es complementen. La primera, inclosa en el Pla Restaura de la Conselleria, ja està en marxa i se centra en estabilitzar l’edifici. S’hi inclouen estudis previs, actuacions arqueològiques, retirada de runes i la consolidació inicial d’una part de les façanes. També es treballa en la coberta, amb actuacions puntuals que sumen 67 metres quadrats.

La segona fase, l’anunciada ara, està finançada per la Diputació de València. Permetrà completar la rehabilitació estructural. S’actuarà sobre la resta de façanes, es reforçaran els forjats, es reconstruirà la volta de l’escala i es repararan les cobertes pendents amb millores en aïllament i impermeabilització. A més, es renovaran elements com fusteries, canalons i baixants, i es tractaran els paraments exteriors amb tècniques respectuoses amb l’estètica original.

Els dos projectes s’han plantejat de manera coordinada i sense solapaments. La primera fase assegura l’estabilitat de l’edifici i la segona amplia i completa les actuacions per a garantir-ne la recuperació integral.

El futur del Palau passa per convertir-se en un espai viu, útil i obert a la ciutadania. El projecte municipal aposta per donar-li un ús com a centre cívic i cultural, capaç de generar activitat i de reforçar la identitat local, segons explica l’alcaldessa a El Periódico de Aquí. El pati central, que antigament connectava amb l’Hort del Palau, es planteja com un espai de pas i trobada. Un lloc que torne a ser compartit.