Acte presentació del memorial.-EPDA
Els huit taulells de les víctimes del nazisme.-EPDAL'antic Llavador de l'Alquerieta ha acollit hui l'acte de presentació d'este memorial, amb motiu de la celebració del «Dia en record i homenatge als valencians i espanyols deportats, morts i supervivents en camps de concentració i a totes les víctimes del nazisme».
La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, en un acte celebrat el 28 de juliol de 2021 a Castelló, al qual acudiren l'alcalde, Diego Gómez, i familiars de les víctimes, va fer entrega de huit taulells anomenats «Taulells de la Memòria», elaborats per la Direcció General de Qualitat Democràtica, amb els noms dels alzirenys amb les seues dades. Uns homes que, com nosaltres, van viure a Alzira i van passejar pels nostres carrers, però que acabaren sent deportats, humiliats i anul·lats com a persones a l'infern dels camps de concentració nazis.
El Memorial ha estat instal·lat per la Regidoria de Serveis Públics en coordinació amb la Regidoria de Patrimoni Històric, i en el qual l'artesà ceramista Xavier Claur ha completat els huit taulells amb una sanefa envoltant-los, on una tanca de fils d'aram amb pues es desfà simbolitzant la llibertat, i de la qual, a manera de roser, en broten flors. El mural ceràmic està presidit al centre per una coloma com a símbol de la pau.
La instal·lació a l'antic Llavador de l'Alquerieta és significativa pel que fa a la memòria històrica, ja que es va inaugurar el 23 de març de 1937, ha fet 85 anys i va ser en plena Guerra Civil, junt amb altres tres més, ja desapareguts, construïts per l'Ajuntament per a la millora de les condicions higienicosanitàries de les famílies que vivien als barris d'Alzira.
Este Memorial contribuïx, junt amb l'instal·lat a la plaça dels Herois de Mauthausen, a rendir sentit homenatge als, durant molts anys oblidats, alzirenys que van ser víctimes de la Guerra Civil i dels camps de concentració nazis, a més de ser injustament declarats apàtrides, quan lluitaren ací i fora de les nostres fronteres per no perdre primer i per recuperar després la democràcia en el nostre país, així com per una societat més igualitària.
En representació de les víctimes alzirenyes, han assistit:
Rosa Boluda Jiménez i família, neboda de FRANCISCO BOLUDA DIEZ.
José Soler Lairón i família, nebots de BERNARDO LAIRÓN HIDALGO.
Manolo Román Cortina, fill de FERMÍN ROMÁN HERNÁNDEZ.
La resta de víctimes, de les quals no han pogut assistir els familiars, no es tenen més dades o no se n'ha localitzat cap familiar, són:
AVELINO ABRIL ESCUDERO
AGUSTÍN FLORES JOSE MARIA FUENTES MASCARELL.
FRANCISCO PERIS.
RAFAEL SIVERA ESCRIVA.
A continuació, teniu el text del Manifest de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies EN RECORD I HOMENATGE ALS VALENCIANS I ESPANYOLS DEPORTATS, MORTS I SUPERVIVENTS, EN CAMPOS DE CONCENTRACIÓ I A TOTES LES VÍCTIMES DEL NAZISME:
El 5 de maig és el «Dia d'homenatge als espanyols deportats i morts en Mauthausen i en altres camps i a totes les víctimes del nazisme d'Espanya», instaurat pel Govern d'Espanya a semblança d'altres països europeus. El 5 de maig de 1945 va ser alliberat pels aliats el camp de concentració de Mauthausen - Gusen, a Àustria, on milers d'espanyols van patir l'horror de l'extermini nazi.
En el camp de concentració de Mauthausen, i en el subcamp de Gusen, hi van estar internats prop de 8.000 republicans espanyols que es van veure obligats a abandonar el nostre país al final de la guerra d'Espanya. Van ser desproveïts de la seua nacionalitat per decisió del govern franquista i, per tant, declarats apàtrides; van ser ignorats pel govern francés del Mariscal Petain; van patir innombrables atrocitats i prop de 5.300 van ser assassinats allí i en altres camps de concentració nazis. Segons les últimes dades verificades per l´AMICAL, van ser un total de 656 deportats (entre ells 10 dones) procedents de 234 municipis valencians els qui van arribar als camps de concentració i extermini nazis.
Dels 656 deportats i deportades, 411 van ser assassinats, 5 desapareguts, 1 escapat, i 239 van ser finalment alliberats. Només 5 de les deportades van aconseguir sobreviure. Les referències per províncies són esquinçadores. Dels 196 deportats alacantins, 120 van ser assassinats, va haver-hi 1 desaparegut i 75 van ser alliberats. Dels 166 deportats de la província de Castelló, 111 van ser víctimes que van pagar amb la seua vida, es constata la desaparició d'1 deportat i l'evasió d'un altre, i 53 van ser alliberats. Dels 294 deportats de la província de València van ser assassinats 180, 3 van desaparéixer i 111 van ser alliberats.
Volem honrar la memòria dels deportats i les deportades i reconéixer que representen una part fonamental de la nostra història democràtica pel seu exemple insuperable de sacrifici i lluita per la democràcia i la llibertat.
El franquisme deliberadament els va silenciar i va ocultar a la memòria col·lectiva de la societat valenciana i espanyola. I, no obstant això, allí van estar estes persones naturals dels nostres pobles i ciutats. Tractats com a bèsties fins a la desesperació. A Auschwitz, Mauthausen, Gusen, Ravensbrück, Dachau, Buchenwald, Neuengamme, Sachsenhausen, Flossenburg, Natzeweiler, illes anglonormandes de Jersey.
Estem plenament convençuts que la vacuna efectiva contra els totalitarismes consistix a Recordar a les víctimes, Comprendre el succeït i Transmetre a la societat, i a la joventut especialment, perquè mai més puga succeir. La Democràcia ha d'estar vigilant, de manera permanent, davant els nous feixismes que qüestionen la Llibertat, la Igualtat, la Solidaritat i el desenvolupament social sostenible.
Ara, el maig de 2022, 77 anys després, la XARXA MEMÒRIA (Municipis per a la posada en valor de la memòria històrica) de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i la Delegació de l'Amical de la Comunitat Valenciana, recordem els nostres veïns deportats, rendim homenatge a totes les víctimes del nazisme, reafirmem els seus valors com a nostres, i convidem els Ajuntaments i les associacions memorialistes de la societat civil valenciana al fet que visualitzen el record viu dels homes i dones deportats.
