La Ribera, zona d'inundacions: Una tragèdia que recorda a la 'Pantanà'

La comparació és inevitable. La Ribera ha tornat a viure una tragèdia provocada per l'aigua. Una setmana i mitja després, la comarca comença a poc a poc a recuperar-se de la catàstrofe que ha assotat la província de València. Un fet històric que ha deixat unes imatges massa similars a les que va deixar la Pantanà de Tous aquell fatídic 20 d'octubre de l'any 1982. Una data que la comarca recorda amb una tremenda amargor. 

Les pluges torrencials, que van superar els 600 litres per metre quadrat en algunes localitats, han deixat un rastre de destrucció, mentre els valencians lamenten les pèrdues i els danys materials ocasionats. La situació és semblant a la posterior al trencament de la Presa de Tous, fa ara 42 anys. Passades les set de la vesprada d'aquell dia, els municipis del Xúquer visqueren una de les catàstrofes més devastadores de la Comunitat Valenciana.

"La presa ha reventado" 

"Abandonen sus hogares, marchando en familias agrupadas y sin usar vehículos hacia los lugares más altos de las inmediaciones. La presa de Tous ha reventado", ressaven les emissores de ràdio. Aquell dia, la presa de Tous va cedir davant la força de les pluges torrencials, alliberant una onada d'aigua que arrasà diversos municipis de la Ribera Alta i Baixa, deixant huit víctimes mortals i danys materials incalculables. 

La 'Pantanà' va deixar un buit irreparable. La vida dels veïns de Beneixida, Gavarda, Sumacàrcer, Alzira, Carcaixent, Alberic, Càrcer, Tous, Antella, Alcàntera i Algemesí va canviar per a sempre. Tant, que alguns pobles varen desaparéixer. 

La tragèdia de Tous va ser el resultat d'un cúmul de desgràcies. La tempesta, qualificada com a fenomen meteorològic extrem, o 'gota freda', va descarregar més de 1.000 litres per metre quadrat en un sol dia a la Muela de Cortes, incrementant la pressió sobre la presa fins que, a les 19:15 hores, un dels seus murs va cedir. Una onada d'entre 15.000 i 16.000 metres cúbics d'aigua per segon va inundar ràpidament localitats com Beneixida, Gavarda i Sumacàrcer, on l'aigua va arribar fins a huit metres d'altura en alguns punts, destruint parcialment o total cases  i infraestructures a mesura que avançava.

Milers de persones varen vore com les seues llars i records quedaven submergits baix l'aigua. Beneixida, un dels municipis més afectats, va quedar pràcticament destruït, i els seus habitants van haver de traslladar-se a una nova ubicació. Per a molts supervivents, la nit del 20 d'octubre de 1982 és encara un record dolorós. Alguns es van salvar pujant als sostres de les cases, mentre que altres van haver de fugir amb el que duien posat. La manca d'energia elèctrica i la interrupció de les comunicacions van complicar enormement les tasques de rescat i evacuació. Huit persones varen morir. 

Malgrat les dificultats, la solidaritat es va convertir en un raig d'esperança. Poblacions veïnes com Castelló de la Ribera o Alcàntera de Xúquer es van bolcar en ajudar els damnificats, oferint-los refugi, aliments i suport en els dies posteriors a la catàstrofe.

El llegat de la 'Pantanà'

La pantanada de Tous no sols va portar destrucció i mort, sinó que també va ensenyar valuoses lliçons que van canviar per sempre la gestió de les emergències i les infraestructures hídriques a Espanya. Una d'elles va ser la necessitat de millorar els sistemes d'alerta hidrològica i la recollida de dades en temps real. Fins aquell moment, el desconeixement de la magnitud de les pluges torrencials fou un dels factors que impediren una resposta ràpida i eficaç. Després de la 'Pantanà', Espanya va instal·lar nous radars meteorológics.

Diversos municipis de la Ribera organitzen cada 20 d'octubre actes commemoratius per recordar les víctimes i mantindre viva la memòria d'aquell succés. A Beneixida, l'ajuntament ha reconegut la tasca de tres veïns fonamentals durant i després de la tragèdia: Ana Semper Sancatalina, Concordia Guillem Sales i Manuel Palencia. Estos homenatges busquen no només recordar el dolor de la tragèdia, sinó també posar en valor la solidaritat i la fortalesa de la comarca.