Ontinyent, entre els finalistes europeus per la seua aposta en urbanisme resilient a la Cantereria

Ontinyent es consolida en l’escena europea de la innovació pública després de ser escollida com a finalista als Premis Europeus a la Innovació Política gràcies al seu model d’“urbanisme resilient” aplicat a la transformació de la Cantereria. El projecte municipal competirà en tres categories destacades —Protecció del Clima, Salut Pública i Envelliment— en la gala que se celebrarà el pròxim 30 d’octubre a Cascais.

La proposta, centrada en la recuperació del riu Clariano i la creació del parc inundable de les Mamàs Belgues, ha sigut seleccionada entre centenars d’iniciatives europees. Des de la seua creació el 2017, estos guardons han reunit més de 2.000 projectes de més de 30 països, valorats per un jurat ciutadà que posa el focus en la innovació i l’impacte real en la societat.

L’alcalde, Jorge Rodríguez, ha remarcat que la decisió de transformar completament este espai va ser “valenta però necessària”, recordant especialment l’impacte de l’episodi de la dana que va afectar la zona i els dies posteriors, quan es va fer evident la necessitat d’una solució estructural.

Segons ha explicat, la Cantereria era una zona habitualment inundable, però amb una freqüència creixent en els últims anys. Tot i que fins ara no s’havien produït danys personals, sí que s’acumulaven danys materials importants. En este context, el govern municipal va assumir que “això no podia tornar a passar” i va impulsar una transformació radical: la compra de 41 immobles, el seu enderrocament i la creació d’un parc inundable que permet absorbir les crescudes del riu Clariano.

El projecte va ser possible gràcies a la coordinació institucional, amb la participació de la Generalitat, el Govern d’Espanya, la Diputació de València, fons europeus i la Confederació Hidrogràfica. Este model de finançament compartit va permetre que l’actuació fora assumible per al municipi i es convertira en una obra de referència.

En este sentit, l’alcalde ha assenyalat que la decisió va comptar amb el suport de les administracions després dels episodis de pluges extremes, i que la sensibilitat institucional va ser clau per tirar endavant el conveni de renaturalització del riu.

També ha posat en relleu la bona acceptació ciutadana del projecte, ja que la major part de les famílies afectades van entendre la necessitat de la intervenció. De fet, només es van produir un parell d’expropiacions conflictives, corresponents a immobles propietat d’entitats bancàries.

El projecte, que ja ha rebut reconeixements del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana i altres guardons estatals, s’ha consolidat com un exemple d’innovació urbanística. Segons l’alcalde, el seu èxit és fruit de la combinació d’un bon equip tècnic, una planificació valenta i la capacitat política d’assumir decisions complexes.

En els últims anys, l’impacte del projecte ha traspassat fronteres amb la visita de mitjans internacionals com ARD o Arte TV, entre altres. També va ser presentat recentment a Varsòvia durant la 18a Conferència Nacional per a Governs Locals per Natàlia Enguix, com a exemple de bones pràctiques en resiliència climàtica.